CAÑAS Y BARRO

Els caps de setmana solejats de tardor i hivern que ens brinda l'oratge valencià, són una magnífica excusa per a eixir de casa i si viviu prop del Cap i Casal fer una volta pel seu Parc Natural de l'Albufera, que encara que amb patiments continua sent reialment increïble. Increïble per les seues vistes, per la seua olor a terra humida, per tota la fauna que en ella habita i perquè a vore on trobes una reserva de natura així, al costat mateixa d'una gran ciutat.

Una volta ja hajau fet gana, quin millor lloc per acostar-se que la pedania de València del El Palmar on Vicente Blasco Ibañez feia discórrer bona part del seu constumbrisme valencià.. El cap de setmana està molt concurrit, però per alguna cosa serà.
L'oferta de restaurants és gran i ampla, majorment gira al voltant de la cuina valenciana, molt d'arròs i tot tipus de peix.

Entre tanta oferta on triar el “Cañas y Barro” n'és un dels meus preferits. Una oferta, “de casa” on Paco i la seua família ens oferixen el seu gust per cuinar l'arròs que ja fou premiat a l'any 1974 amb el primer premí del concurs internacional de paelles de Sueca.

A sa casa, Paco ens oferix un local reformat fa poc, on la lluminositat del mediterrani ompli l'ambient.
Arròs a banda, tot tipus de paelles, all i pebres, esgarraets i tot un seguit de plats que no defrauden als qui agafen cadira i tot amb un preu que lluny de ser prohibitiu, convida a la seua clientela a tornar.

Paco i sa muller estan als fogons i ara el seu fill major Fran s'encarrega, amb una bona colla de cambrers, de cuidar i servir les taules de manera correcta i acollidora.

Tot i la bona pinta que fa fa la cosa, el que si que vos recomane encaridament és una visita al "Cañas y Barro", entre setmana a l'hora d'esmorzar. Allí podreu vore el ritme de vida de El Palmar i la seua gent, a més tastar bona cosa de receptes de cuina que solen estar fora de les cartes habituals com la cebollà que és un all i pebre d'anguila on Paco substituïx la creïlla per ceba, també llisa i tenques amb allioli i moltes coses més.
A més podreu gojar de la bona tertúlia de la taula i de Paco, pregunteu-li per les càbiles i per la seua barraca...

AGREDIDO EN EL AEROPUERTO DE VALENCIA POR NO HABLAR EN VALENCIANO

La plataforma por la defensa del castellano promovida y liderada por el filósofo Fernando Savater después del éxito de su “manifiesto por el castellano” se personó ayer en la Delegación del Gobierno de la Comunitat Valenciana para denunciar el gravísimo hecho de discriminación lingüística que desembocó en una agresión física por parte de dos agentes de la policía autonòmica valenciana.

Según esta plataforma los hechos sucedieron el pasado 7 de agosto en el aeropuerto de Manisses, allí en el control de pasajeros Ivan Cortés, la víctima del atropello, y Laura Sastre su acompañante se disponían a embarcar hacia Londres.
Fue entonces cuando en el control de seguridad dos agentes uniformados con el uniforme característico de la policía autonómica valenciana fueron requeridos a detenerse para pedirles su documentación, la pareja les facilitó la información con normalidad y en castellano. Según Iván el agente que se encargó de revisar los datos de la documentación le dijo en un tono agresivo, “parlam en valencià que estem a València” (háblame en valenciano que estamos en Valencia).
Iván le facilito por tercera vez la información en castellano, pero esta vez el agente que se ocupaba de la documentación de su acompañante, Laura, se dirigió al joven amenazándolo de manera explícita. A partir de aquí comenzó la agresión física.
Finalmente Iván intimidado por los agentes respondió en valenciano, pero de nada sirvió, los agentes lo arrastraron hasta una dependencia anexa y mientras cerraron la puerta les espetaron “ara voràs tu” (ahora verás tu)
Cuando la puerta se cerró cayó el primer golpe en la cabeza, seguido de un puñetazo en la boca de donde Iván comenzó a sangrar, para finalizar con otro en la tripa.
Curiosamente en la dependencia anexa donde fue agredido físicamente Iván en el momento de la entrada había personal de seguridad del aeropuerto que rápidamente desalojó la instancia al ver el cariz que tomaba la situación.

Después de la agresión, el agente que la protagonizó salió fuera de la dependencia donde estaba Iván y el otro agente comenzó a explicarle que era una falta de respeto no dirigirse en valenciano a los agentes si así era requerido, y que esto le debía de servir de escarmiento. Posteriormente entró en la dependencia otro agente que parecía tener mayor rango a pedir explicaciones. Estas se acabaron con un “al meu company se li a anat la mà” (A mi compañero se le ha ido la mano)

Finalmente dejaron a Iván y a Laura continuar su trayecto sin más explicaciones.
Iván Cortés al llegar a Londres fue directamente a que le hicieran un reconocimiento médico, y al regresar de su viaje interpuso una denuncia en el cuartel de la Guardia Civil para que se investiguen los hechos.

Según investigaciones de esta redacción la policía autonómica valenciana, destinada normalmente a labores de conservación del ecosistema valenciano, a empezado a encargarse de labores de inspección en el aeropuerto de Manisses (Valencia) en meses punta (julio y agosto) debido a la carencia de agentes de la policía nacional existente en estas fechas en la Comunitat valenciana.

REACIONES

El delegado del gobierno en la Comunitat valenciana Ricardo Peralta ha expresado su gran indignación y a dicho “Se pondrán todos los medios para esclarecer los hechos ocurridos y para que no vuelvan a ocurrir”
El President de la Generalitat Valenciana ,Francisco Camps se ha expresado en términos parecidos recalcando eso si que “los agentes de la policía autonómica reciben una seria formación en el respeto constitucional aunque no descarta de confirmarse los hechos encargar una revisión de la formación que reciben los agentes valencianos” de todas formas también declaró “estamos seguros de que se trata de un hecho puntual que no empaña la modélica convivencia de las lenguas en la Comunitat Valenciana”
EL secretario general del PSOE en Valencia, Jorge Alarte ha manifestado, su pesar por estos hechos tan graves y a pedido la dimisión fulminante del director general de la policía autonòmica valenciana, centrando sus críticas en el pésimo funcionamiento “uno más” según sus palabras de las instituciones valencianas.
El líder nacionalista valenciano del Bloc, Enric Morera calificó tibiamente la actuación de los agente de “desafortunada” y reclamó a la Generalitat que “emprenda las acciones necesarias para garantizar la correcta atención de todas la fuerzas de seguridad tanto en valenciano como en castellano”.

A nivel nacional también se han producido varias reacciones como por ejemplo la de Rosa Diez líder de UdPD que ha calificado el hecho de “lamentable y una prueba más de la discriminación que sufre el castellano en zonas como el País Vasco y Cataluña a la que ahora se le suma la Comunidad Valenciana”.
También diversos diarios de tirada nacional han criticado el hecho, así cabe resaltar el especial que ha realizado “El Mundo” sobre el tema y diversas columnas de opinión en “El País”. En todas ellas se critica duramente el hecho y se apuntan como causas la fragmentación administrativa de la Nación y sobre todo los sistemas educativos de estas autonomías que son capaces de crear estos monstruos nacionalistas.


Com bé haurà pogut comprobar el lector, tots els fets narrats són fruit de la imaginació de qui els escriu, tot paregut amb la realitat és pura coincidència. Únicament tres coses són certes, l'Ivan i la Laura són de carn i os, i patiren una agressió per parlar en la seua llengua. Si voleu saber-ne més punxeu ací.

LA BOLA DE CRISTALL DIU: 3 D'OCTUBRE

La bola diu que el 3 d'octubre s'haurà de refrendar un pacte que té com a finalitat situar al valencianisme de progrès a les Corts al 2011.

El projecte s'està gestantdes d'algun temps i d'ell en formen par (de moment) El Bloc, Iniciativa i Els Verds, però açò no ha de significar una sopa de lletres.
Este estiu a alguns els toca repuntar vores i nyigues per a que a l'estirar no es trenque la tela dels diferents retalls, toca ser generosos i pragmàtics, però a tots. I sobretot toca ser responsables, el congrès nacional del Bloc ho haurà de refrendar i tal volta ara no toque combregar amb rodes de molins. Eixa serà la responsabilitat dels negociadors.
Des d'estes humils lletres desitjar-los sort i esperar que el projecte done a llum un bonico xiquet/a que tinga bressol per al 2011.



P.S. I qui vullga que s'apuge al carro, estan convidats.

COUS COUS DE LA VALL DE LAGUARD

Si, ja sé que sembla que amb la calor d'estes dates, potser un cous-cous amb el seu putxero inclòs, no puga semblar el més recomanable, però vos assegure que acompanyat abans d'una bona ruta per la muntanya de la Vall de Laguar i unes cervessetes ben fredes, vos servirà per recuperar l'alè perdut.

Tal volta la costum de fer cous-cous a la Vall de Laguar provinga dels temps en que Al-Azraq era l'amo de les contrades, o potser siga hereu de la cuina que molts emigrants de la Marina, es dugueren d'Alger quan tornàrem d'Argèlia arran de la seua independència de França.
En fi, el ben cert és que fins fa ben poc per la comarca tenien les seues pròpies fàbriques de sèmoles per al cous-cous i no m'estranyaria que encara hi romanguera alguna.

El cous-cous ens el serviren acompanyat d'un putxero de gran sabor amb bona cosa de carn i verdures, (a la foto podeu pegar-li una ullada al contingut). Ja vos he parlat alguna volta de la gran qualitat dels putxeros de la Marina, tot i no ser un dels meus plats preferits, he de reconèixer que a la comarca m'he pegat uns bons homenatges (que vos recomane també) amb este plat. És curiós, el personal quan pensa en les Marines i menjar, té per costum associar-les amb el marisc i el peix.

Per als més valents i valentes els cambrers del restaurant ens seviren un caldo ben coent per mullar el cous-cous,i per als més tranquilets una salseta més blaneta. Tot açò fent harmonia amb la sang amb ceba i tomaca i altres especialiats del poble de Benimaurell

De dinar ja de baixada, unes esplèndides cireres de la zona vos poden acabar d'endolcir el dia.

Enguany ja sabeu, si vos seduix la idea no desaprofiteu el temps, que la processó es llarga i el ciri curt

FINANÇAMENT VALENCIÀ "EL REMAKE"

Una volta més el finançament dels valencians a la palestra, per això recupere un post antic sobre el tema, no he tocat res pel que algues coses poden estar una miqueta desfasades, però tal volta això li done perspectiva.






FISCALITAT A L'ESTAT ESPANYOL I A LA UE
Per començar l’explicació de la balança i els dèficits fiscals que patix el nostre poble seria convenient fer una breu i el màxim de senzilla explicació de com funciona la fiscalitat a l'Estat Espanyol i la U.E. sense entrar en detalls específics entre els que es perden fins i tot els experts, tot i sabent les incorreccions que esta simplicació pot comportar.
.

Respecte al sistema estatal tenim les següents modalitats:
-Els sistemes forals de Navarra i País Basc on cadascun dels territoris s'encarrega d'arreplegar, i en alguns casos de legislar, els i sobre impostos. Una volta els tenen tots al calaix li paguen al govern espanyol les factures dels serveis que este ha prestat als seus territoris més una quota de solidaritat que ja ve marcada i que no es pot superar.
-El sistema especial fiscal de les Canàries que té com a missió compensar de manera efectiva els sobrecostos que es deriven de la seua llunyania i insularitat. Tenen un règim duaner diferent i alguns impostos més barats ( ex. tabac, gasolina, etc.)
D'altra banda existix una Agència Tributària estatal que tots coneguem com Hisenda que és la que s'encarrega de recaptar tots els impostos de l'Estat; una volta arreplegats comença la feina de repartir els ingressos entre les diferents administracions: Estat, Comunitats i Ciutats Autònomes, Ajuntaments, Diputacions i Mancomunitats).


Els principis per repartir-los són:
-Solidaritat per garantir l'equilibri econòmic i social.
-Autonomia financera de cada administració.
-Suficiència de recursos per desenvolupar correctament els serveis prestats.
En principi pareix del tot raonable o just, però a l'igual que en tot contracte d'assegurança el més important està en la lletra menuda. Però bé, continuem...

Respecte a la U.E. esta recapta els seus fons bàsicament dels:
-Drets duaners, cotitzacions del sucre etc. que li són competencials.
-De la part de l'IVA que li correspon.
-Dels recursos procedents de carregar a cada Estat proporcionalment al seu P.N.B. (Producte Nacional Brut) Si algú creu en la plurinacionalitat de l'Estat espanyol hauria de dir-li P.Ns.B.

COM ES REPARTEIXEN ELS IMPOSTOS
Bé, una vegada tenim una certa idea de com és recapten els impostos, anem a vore com es reparteixen que és igual o més important encara.
La Generalitat Valenciana finança les seues competències mitjançant:
-Els tributs cedits total o parcialment com l'I.R.P.F. o l'I.V.A. etc.
-Les taxes afectes als serveis traspassats.

Les competències comunes entre Generalitat i Estat es financen mitjançant tres fons:
-Fons general que s'assigna en funció de la població, la superfície, la dispersió de la població i la insularitat.
-Fons de renda relativa que es repartix només a aquelles comunitats en les quals el total de la població contribuïx més que la mitjana que contrubuïx la població de l'Estat. Este és un aspecte clau sobre el que es parlarà més endavant
-Fons densitat que s'assigna a poblacions en situació de població escassa i dispersa.
Les competències sanitàries i de serveis socials de la Seguretat Social tenen un finançament a banda i s'assignen fons en raó de la població, insularitat i població major de 65 anys. Este també és un aspecte clau sobre amb el qual s'incidirà més avant.
Fons de compensació territorial provinents de l'Estat i fons de cohesió provinents de la U.E. que s'assignen a Comunitats o regions on la renda per càpita és inferior al 75% de la renda mitjana europea.

La resta dels impostos es destinaria a finançar, l'aparell de l'estat com pot ser l'administració central, l'exèrcit, Museus estatals, empreses públiques, etc. que no és poc.

COM FUNCIONA EN REALITAT EL SISTEMA FISCAL A L'ESTAT ESPANYOL. EL CAS VALENCIÀ.
Bé, una volta feta esta explicació (espere que no massa avorrida!) anem a vore si trobem el gra de forment entre la palla.
En principi pareix un bon sistema per redistribuir la riquesa, de manera solidària i eficient, no? Doncs em pense que no, perquè com ja hem citat dalt la lletra menuda és la que pot fer efectiu o no este sistema.
Què és una balança fiscal? Doncs imagineu-se tot el que pagueu a l'Estat en forma d'impostos (la declaració de la renda, impostos sobre la gasolina, taxes, etc.) i el que rebeu, si pagueu més que rebeu teniu una balança negativa i al contrari positiva. Ara proveu a fer el mateix, però amb tots els habitants del País Valencià, això és la balança de tots nosaltres.
En principi un sistema equitatiu faria que els qui tenen més pagaren més i els que tenen menys pagaren menys d'allò que reben. Eureka! Primer erro, els valencians tenim un P.I.B. per càpita inferior que la mitjana espanyola, per esta regla de tres deuríem de rebre més del que paguem, però resulta que les calculadores de l'Estat han de funcionar diferent (o qui sap, potser la culpa la tenim nosaltres i les nostres funcionen malament!).
Algú pensarà, com que els valencians som més pobres que la resta de l'Estat? No, el que estic dient és que som més pobres que la mitjana de la resta de l'Estat.
Algú també pensarà, que on residix (sobretot si és a la part litoral) es té un nivell de vida millor que a la resta de l'Estat o almenys que la majoria. No va tampoc errat, té raó, però el País Valencià és més que la part litoral, i a l'interior hi ha comarques que no superen el 75% de la renda mitjana europea (per això reben fons estructurals de la U.E. ja que ells comarcalitzen les ajudes, cosa que no fa l'Estat Espanyol amb els seus fons de compensació territorial); d'esta manera el resultat final és que som més pobres que els espanyols i el que és més greu als 80 érem més rics que la mitjana espanyola, hui en dia som més pobres, per poc però més pobres com es pot vore al següent gràfic.





A banda d'altres coses a valorar que també poden haver afectat este empobriment relatiu (i subratlle relatiu perquè ara vivim millor que als 80 però els espanyols viuen millor encara)



Com s'ha arribat a este extrem? Ara intentarem explicar-ho.
A la major part dels estats amb vocació federal o confederal (Alemanya, Suïssa, EE.UU. Canadà etc.) es publiquen balances fiscals entre els territoris. A Espanya curiosament no se'n publiquen tot i que es ve demanant que es faça des de fa vint anys. Un amic em deia que això era com si se n'anàrem de soparot a una caseta i ficàrem diners per comprar el menjar i que després algú li demanara la factura al que ha anat a comprar-la i este es negara a donar-la. No pensaríeu que té quelcom a amagar? Doncs açò és el mateix.
De totes maneres i encara que no amb l'exactitud que podríem tindre si les publicara l'Estat, diferents experts i universitats han fet estudis que més o menys concorden i els resultats diuen que les úniques comunitats que tenen una balança negativa amb Espanya són ordenades de major a menor:
Catalunya.
País Valencià.
Illes Balears.
La Rioja.
País Basc.
Navarra.
Aragó (Alguns autors diuen que la seua balança està saldada -en pau- i d'altres que en té un poquet de dèficit).
Cal esmentar un parell de coses ací, estos resultats són en termes absoluts, és a dir, el total en euros, si ho férem percentualment al P.I.B. (riquesa que produïx el territori) el que més contribuiria seria el de les Illes Balears; d'altra banda el País Valencià és l'únic que té una balança negativa estant per baix de la mitjana de riquesa per càpita de l'Estat! En concret el nostre dèficit ronda el 2,9%.

EL CAS DE LA COMUNITAT AUTÒNOMA DE MADRID
Però com pot ser açò? Com és que des de molts mitjans de comunicació se'ns diu que Madrid és la Comunitat més solidària i ací no apareix?
Abans de respondre-vos, dir que no només no és solidària, sinó que és la que més en rep.
La trampa està en la manera de fer els comptes (en la lletra menuda). Per fer-los no tenen en compte les següents coses:
-La major part de les grans empreses de L'Estat (ex: Ibex 35, Gestió d'aeroports, etc.) tenen la seua seu social a Madrid, açò significa que els impostos de les activitats que realitzen a tot l'Estat es paguen allí i per tant la Comunitat Madrilenya s'apropia d'una part d'estos impostos que té cedida i que lògicament si l'activitat s'ha fet a tot l'Estat no li pertanyerien en exclusiva. (Qui fique en dubte de l'efecte que açò pot tindre que s'arrime per Almussafes a la Ribera Baixa i veja quins efectes tenen els impostos i la relació del poble amb la Ford, després que ho multiplique per tropecents). Un exemple clàssic és el de Transmediterrània que realitza la major part de la seua activitat al País Valencià o les Illes Balears però paga impostos a Madrid, és una tònica que s'arrossega ja des del franquisme o més enllà encara i que casualment no s'ha pogut canviar.
-La major part del funcionariat estatal de gestió té la seua residència a Madrid i també paguen impostos allí i consumixen allí.
-La major part d'inversions en museus "nacionals" centres culturals d'este tipus es fa a Madrid perquè estan allí i els seus efectes també es noten allí.
-L'Estructura de comunicacions radials en carreteres, tren i aeroports fa que les inversions i els efectes d'estes es multipliquen a Madrid.
Tenint en compte esta situació el que resulta és que Madrid per exemple pagaria 100 i en rebria 120. I després diuen que són solidaris, sí, clar, solidaris segons els seus comptes, no diuen mentida. Nosaltres, els valencians, venim a pagar 100 i en rebem 97.


Clar sent coneixedors d'això com s'expliquem moltes altres comunitats autònomes no alcen la veu i carreguen contra açò. Dos explicacions em venen al cap:

La primera és que les possibles reformes propostes sobre finançament podrien suposar a moltes comunitats una retallada de fons, també pensen que per no, perdre fons, l'únic que poden fer és oposar-se a elles o carregar contra el sobrefinançament madrileny. I clar és més fàcil tindre èxit contra el més dèbil políticament parlant.
La segona és que potser siga una qüestió de concepció nacional espanyola, de l'España grande com deia J.F. Mira.
Front a nous tipus de finançament per variar este dèficit també s'argumenten qüestions com que els impostos es paguen de manera individual (Qui més té més paga) i que segons els plantejaments territorials una persona que visquera per exemple 6 mesos a Barcelona i després se n'anara a viure a Badajoz passaria de ser solidari a insolidari.
La veritat és que és una bona paradoxa i en part estic d'acord. Però no és menys paradoxa que si tots hem de ser iguals individualment, a l'hora de contribuir, també hem de ser igual a l'hora de rebre els serveis que el sector públic presta. Així es dona el fet que a Extremadura que és una de les Comunitats amb balança positiva, tenen un ordinador per a cada estudiant a les aules, les llistes d'espera a la sanitat són la meitat que al País Valencià i això a banda de la bona gestió, que li la supose al govern extremeny, és també degut a que percentualment per cada funcionari valencià n'hi ha quasi dos d'extremenys.
I posats a ser iguals jo vull ser igual en el bo i en el roín, no només en el roín. Esta apel•lació d'individualitat fiscal es contradiu amb les declaracions als mitjans dels seus paladins, afermen la individualitat impositiva per després dir que Catalunya o altres territoris són insolidaris. Com quedem? Individual o col•lectiu? Es pot ser solidari individualment i insolidari col•lectivament?
Després també està el fet econòmic contrastat que les poblacions que reben més subvencions tendixen a tindre menys iniciativa privada i per tant menys espenta per créixer, clar dit així pareix com si a estes poblacions se les acusara de poc treballadors, ells pensen, -damunt que sóc més pobre encara em tiren en cara que rep subvencions!– en part tenen raó, però no és cap acusació, qui no coneix algun amic que està en l'atur i té un any de "paro" per davant i et diu "dins de tres o quatre mesos començaré a buscar faena"; és normal i és humà, jo faria el mateix.]

MÉS SOBRE EL CAS VALENCIÀ
Però xarrant xarrant m'he desviat un poc del tema; reprenem-lo.
D'on ve el nostre dèficit?
Una part important ve de la sanitat, com s'ha citat adés els fons de la sanitat es repartixen segons criteris de població i gent major, però el País Valencià té un factor econòmic que no està contemplat ací, tenim un gran sector turístic i als turistes també cal atendre'ls sanitàriament, però no compten a l'hora de fer el repartiment de fons.
Un altre aspecte substancial són els fons de renda relativa que ni molt menys arriben a compensar el nostre esforç fiscal.
L'últim aspecte que citaré no el puc afirmar, perquè no en tinc proves, (com el cas de la factura del soparot) però quan algú amaga els comptes, en este cas les balances fiscals entre territoris, perquè serà?
Ara seria ja hora de quantificar el nostre dèficit, este ronda el 2-4% segons autors, els estudis diuen que la quota de solidaritat òptima per a que un territori no es veja afectat significativament el seu creixement ronda el 3%. Aleshores d’açò es podria deduir que els valencians tenim un tracte just amb l’administració? Doncs en part sí i en part no. La nostra quota de solidaritat amb l’Estat és la correcta com a mitjana dels últims anys, és el que desitjarien contribuir territoris com ara Catalunya o les Illes. Aleshores on està el problema? En que esta quota de solidaritat no és uniforme i que esta quata per als valencians com a conjunt de població significa que sobre ser més pobres que la mitjana hem de pagar més que rebre. Quan el govern de L’Estat ha tingut el mateix color que el govern de la Generalitat el nostre dèficit s’ha reduït i quan els colors han sigut diferents el dèficit s’ha augmentat. Açò vol dir que econòmicament sofrim daltabaixos que poden coincidir (i de fet ho han fet) en moments que necessitàvem fortes inversions i no les hem tingut, açò en part explica que als 80 fórem relativament més rics que els espanyols i ara sigam més pobres. A banda estan les implicacions polítiques que açò comporta, la gent que és conscient d’açò votarà al partit que governe Espanya i no votarà en clau valenciana.
També cal remarcar que quan als teus veïns els pasa el mateix que ha tu (parlant en clau d’infraestructures) necesàriament a tu t’afecta d’una manera o altra, per això si al País Valencià ja hi tenim una manca d’inverssió en infrestructures si a açò li sumem que el trajete fins a eixir a Europa està igual o pitjor, açò ens crea un greu desavantatge competitiu. ( Nomes cal mirar l’autopista de la Mediterrànea o la línea férrea que unix la tota la costa des dels Pirineus fins a Almeria, per no parlar dels aeroports.
D'altra banda i si el model impositiu a l’Estat Espanyol fóra com a Alemanya, EE.UU. o la mateixa U.E. no es podria donar el cas que un territori que està per baix de la mitjana de riquesa, haguera de tindre una dèficit fiscal, és més ens deurien d’assignar fons de solidaritat perquè som més pobres, i resulta que ara en paguem. De fet amb una agencia propia de recptació és podria garantir que qui més té individualment pagara més i a l'hora que si el conjunt de la poblaciço és més pobra que la mitjana d'Espanya no s'haguera a més de pagar el beure a més de ser "cornut" . Esta podria ser la clau de volta, ara sí cal l'espenta, la desició i la força política per a dur-ho avant.

LES PERSPECTIVES DE FUTUR
Bé, crec que el lector ja tindrà una idea més o menys clara (espere que no siga a l'inrevés encara que en estes coses ....) del tema que ens ocupa. Però si difícil pareix l'anàlisi de la situació no menys serà resoldre-la.
El País Valencià ha afrontat una reforma de l'estatut a l'igual que Catalunya, les Illes Balears, Andalussia i altres que s'apuntaran al carro, la segona transició li diuen alguns. El tema del finançament el tragueren els nostres veïns de dalt i esperant que algú més en situació pareguda s'apuntara a la festa, no és el mateix demanar-ho a soles que en conjunt. La seua balança fiscal és molt més grossa i no els està permetent desenvolupar-se com creuen convenient i de fet ja han perdut la posició de primer motor econòmic en favor de Madrid, a més tenen també un greu dèficit sanitari i d'infraestructures públiques.
La nostra situació no és tan greu quantitativament, però almenys els catalans paguen més com a territori i són també més rics que la mitjana si mirem el quadre del P.I.B. per càpita, però la nostra situació és digna d'estar feta per un comptable anomenat Françuà Meninfot.
La clau per resoldre esta situació és la d'obtindre un tipus de finançament que pose límit al dèficit fiscal que patixen alguns territoris, quantificant este dèficit (o si voleu solidaritat) en un 2 o 3% del P.I.B. Perquè esta xifra? Dons perquè és la que permet ser solidari amb la resta de territoris sense perdre competitivitat o qualitat de serveis interna. Este tipus de forma és el que és gasta als EE.UU. a Alemanya o a la mateixa solidaritat dins de la U.E!
Quin model pot permetre assolir estos objectius? De moment el que està contrastat és el basc i és el que voldrien assumir tots els territoris amb dèficit fiscal, si més no, és el que els beneficiaria més.
Els valencians de moment ens haurem de apanyar com a molt amb una servei tributari propi, però clar primer cal desenvolupar l’apunt que està al nou estatut dels valencians i clar després dotar-lo de competències.
Perquè és tant important tindre una Agència Tributaria pròpia? Doncs citaré unes paraules de l'Arzallus que més o menys venien a dir açò; "quan la transició ens reunírem Pujol i jo i ell intentava convèncer-me que entràrem dins del sistema tributari comú, deia que ell i els seus amics del grup Banca Catalana havien fet números i els convenia més este sistema, jo li vaig dir que preferia tindre els meus diners a la butxaca i quan haguera de pagar algo ja els trauria" Curiositats de la vida, ara Pujol reclama el concert basc per a Catalunya, extragueu les vostres pròpies conclusions.
Serien possibles tantes agències tributàries com Comunitats Autònomes? És allò del "café para todos" Si pogueren ser tantes comunitats al seu temps no seran menys les agències tributàries.
Sobre este tema (el sistema fiscal basc aplicat al nostre País) voldria matisar una cosa; encara que a llarg termini siga possiblement el que millors resultats podria donar, este model suposa que ningú no va a vindre a traure't les castanyes del foc, és a dir, comptes amb els diners que arreplegues, no pots després anar a plorar a "mamà" Espanya i requerix una bona gestió dels fons obtinguts. Comptant que el País Valencià és l'autonomia que percentualment està més endeutada, vora un 10%, (i el que és pitjor no s'han fet grans inversions productives com a producte d'este endeutament) si s'abastira este model el deute suposaria una pesada pedra al camí. També caldria ressenyar que este model va bé quan eres més ric que la mitjana de l'estat, però si eres més pobre no produïx tantes satisfaccions.
Sent un poc realista l'única opció que podrà abastar el País Valencià serà el de l'Agència consorciada i ja vorem. Bé, menys dóna una pedra, esperem que vinguen temps millors.
De totes maneres el que em sembla significatiu és que hagen hagut d'alçar primer la veu altres sobre el tema per a que s’adonem del que passa i quan el govern de Camps s’ha decidit a alçar-la sembla que ho fa més com un estratègia de victimisme polític que com una estratègia per solucionar el tema de la millor manera possible.... algun dia prendrem nosaltres la iniciativa?

Artur Josep Martínez Caba.

DE LLEGENDES REGNÍCOLES (ESPECIAL EMBARASSADES)

Com alguns sabreu ja, ma muller i jo estem esperant una xiqueta, que sinó passa res estrany vorà la llum cap a principis de setembre. Com els dos som persones "modernes" i "responsables" estem anant a classes de preparació per al part, això sí a les de gimnàstica va només ella (recomanació de la docent, no vol hòmens a les seues classes).

Doncs bé, a la última classe que vàrem acodir, s'explicava tres de les quatre etapes del part. En una d'ells ens explicava el doctor, com poden vindre els xiquets, de cap, de cul i l'altra no l'explicà, digué: "esta és una cesàrea com un pi". El doctor ens explicava que la millor de les maneres que pot vindre un nadó és de cap i que normalment el xiquet sol estar posicionat d'esta manera quan queden pocs dies per al part. Però de no ser així la única manera que es done la volta és caminar, caminar com la Regna Violant d'Hongria.

I ens contà la història:

Era València ja conqurida i la Regna Na Violant d'Hongria acompanyava al seu marit en la rereguarda, més en concret s'estava al Monestir del Puig esperant l'ordre del seu marit d'acompanyar-la fins a aquella Perla del Mediterrani recent conquerida. La Regna, prolífica esposa, estava embarassada de qui al remat seria Pere II el Gran.
Conten que Na Violant ja era pròxima a eixir-se'n de comptes i les seues parteres l'acompanyaven al seguIci, estes dones sabudes del seu ofici, havien detectat que el nadó venia de cul i li aconsellaren que una volta ja a València caminara per tal que el xiquet se'n donara la volta. I això feu, donà nou voltes a la gran mesquida de València, que després seria convertida en catedral. Al poc la Regna es posà de part i tingué al quart dels deu fills que tindria, en perfèctes condicions i sobretot, no vingué de cul, sinó de cap.

Conten que si vos acosteu un divendres per la vesprada cap a la Plaça de la Catedral de València, no vos sorprengueu de vore unes quantes embarassades donant-li voltes, més en concret nou voltes.

DE VIOLINISTES I PERXADORS

Dissabte passat de matí, vaig acostar-me pel centre cultural i esportiu de la petxina, a fer de conseller nacional del Bloc. Este ha sigut el primer C.N. després del nou bac electoral que ens hem pegat a les eleccions europees. D'anàlisis sobre els fets no en faré jo, hi han un bon grapat i prou encertats que el podeu trobar a la xarxa, si en teniu interès només heu de buscar-los.

En fi, després d'una anàlisi prou encertada per banda de tots, Enric Nomdedéu s'endugué l'aplaudiment del matí (ho sent Enric, era pel matí i no puc fer el símil torero). Ha sigut un bon candidat, crec que tots conincidim que si no fora pel seu paper (i el del seu equip), el bac encara hauria sigut més gran.

Del Consell em quede amb dos frases una de Josep Melero “ Si cal faré com els violinistes del Titànic, que seguiren tocant fins que s'enfonsà el barco” i una altra en contaposició de l'Enric Nomdedéu “ho sent jo preferisc fer com el tio Vicent (el de l'Albufera) seguiré perxant fins aplegar a terra ferma” Sembla que si el Rajoy tingué la seua “niña” l'Enric Nomdedéu ha tingut el “seu Tio Vicent” encara que esta última inspiració al meu parer està prou més encertada.

Però fixeu-se estes frases tal volta estan en contraposició, però no són contradictories, són exactament dos qualitats que li fan falta al valencianisme, la cultura de la resistència per una banda i el desig de aplegar a bon port. Totes dos no es poden complir abandonant el vaixell com les rates, però i com convencem a les persones per a que ens acompanyen al viatge? Doncs per a això està L'ESPAI VALENCIÀ DE PROGRÉS

Respecte a la meua contribució fou una recreació bàsica dels conceptes de Barrio Sésamo de cerca y lejos i grande y pequeño, tot incidint en que les grafies no s'han de posar en taronja sobre blanc.Com veieu la política no és tan complicada.

P.S. No vos precupeu si no enteneu esta part final, per a entendre-la calia estar-hi.