DE LLEGENDES REGNÍCOLES (ESPECIAL EMBARASSADES)

Com alguns sabreu ja, ma muller i jo estem esperant una xiqueta, que sinó passa res estrany vorà la llum cap a principis de setembre. Com els dos som persones "modernes" i "responsables" estem anant a classes de preparació per al part, això sí a les de gimnàstica va només ella (recomanació de la docent, no vol hòmens a les seues classes).

Doncs bé, a la última classe que vàrem acodir, s'explicava tres de les quatre etapes del part. En una d'ells ens explicava el doctor, com poden vindre els xiquets, de cap, de cul i l'altra no l'explicà, digué: "esta és una cesàrea com un pi". El doctor ens explicava que la millor de les maneres que pot vindre un nadó és de cap i que normalment el xiquet sol estar posicionat d'esta manera quan queden pocs dies per al part. Però de no ser així la única manera que es done la volta és caminar, caminar com la Regna Violant d'Hongria.

I ens contà la història:

Era València ja conqurida i la Regna Na Violant d'Hongria acompanyava al seu marit en la rereguarda, més en concret s'estava al Monestir del Puig esperant l'ordre del seu marit d'acompanyar-la fins a aquella Perla del Mediterrani recent conquerida. La Regna, prolífica esposa, estava embarassada de qui al remat seria Pere II el Gran.
Conten que Na Violant ja era pròxima a eixir-se'n de comptes i les seues parteres l'acompanyaven al seguIci, estes dones sabudes del seu ofici, havien detectat que el nadó venia de cul i li aconsellaren que una volta ja a València caminara per tal que el xiquet se'n donara la volta. I això feu, donà nou voltes a la gran mesquida de València, que després seria convertida en catedral. Al poc la Regna es posà de part i tingué al quart dels deu fills que tindria, en perfèctes condicions i sobretot, no vingué de cul, sinó de cap.

Conten que si vos acosteu un divendres per la vesprada cap a la Plaça de la Catedral de València, no vos sorprengueu de vore unes quantes embarassades donant-li voltes, més en concret nou voltes.

DE VIOLINISTES I PERXADORS

Dissabte passat de matí, vaig acostar-me pel centre cultural i esportiu de la petxina, a fer de conseller nacional del Bloc. Este ha sigut el primer C.N. després del nou bac electoral que ens hem pegat a les eleccions europees. D'anàlisis sobre els fets no en faré jo, hi han un bon grapat i prou encertats que el podeu trobar a la xarxa, si en teniu interès només heu de buscar-los.

En fi, després d'una anàlisi prou encertada per banda de tots, Enric Nomdedéu s'endugué l'aplaudiment del matí (ho sent Enric, era pel matí i no puc fer el símil torero). Ha sigut un bon candidat, crec que tots conincidim que si no fora pel seu paper (i el del seu equip), el bac encara hauria sigut més gran.

Del Consell em quede amb dos frases una de Josep Melero “ Si cal faré com els violinistes del Titànic, que seguiren tocant fins que s'enfonsà el barco” i una altra en contaposició de l'Enric Nomdedéu “ho sent jo preferisc fer com el tio Vicent (el de l'Albufera) seguiré perxant fins aplegar a terra ferma” Sembla que si el Rajoy tingué la seua “niña” l'Enric Nomdedéu ha tingut el “seu Tio Vicent” encara que esta última inspiració al meu parer està prou més encertada.

Però fixeu-se estes frases tal volta estan en contraposició, però no són contradictories, són exactament dos qualitats que li fan falta al valencianisme, la cultura de la resistència per una banda i el desig de aplegar a bon port. Totes dos no es poden complir abandonant el vaixell com les rates, però i com convencem a les persones per a que ens acompanyen al viatge? Doncs per a això està L'ESPAI VALENCIÀ DE PROGRÉS

Respecte a la meua contribució fou una recreació bàsica dels conceptes de Barrio Sésamo de cerca y lejos i grande y pequeño, tot incidint en que les grafies no s'han de posar en taronja sobre blanc.Com veieu la política no és tan complicada.

P.S. No vos precupeu si no enteneu esta part final, per a entendre-la calia estar-hi.

TRES QUARTS DE LLENGUA

COM L'AU FÈNIX, UNA ALTRA VOLTA

Molt bona pregunta la que fa en la cançò Paco Muñoz, però també seria bo preguntar-se que li passa al valencianisme.

UNA DE L'OEST

La crisi passa factura, cada dia som més els valencians que passem “Los Lunes al sol” com deia la pel·licula de Fernando León. Mentre, PP i PSOE es tiren els trastos i les culpes al cap amb un plorica “i tu més”.
El conte del Far-West diu que a una vall trobaren or, i al voltant del negoci de l'or es crearen tallers de ferrers,de constructors,els saloons, els bancs, “els superets”, tot creava riquesa, però la mare de tota la riquesa era l'or que s'extreia. Quan s'acabà l'or totes les tendes tancaren, el poble s'abandonà i tots tancaren la paradeta.
L'economia valenciana té una mina d'or, hem sigut sempre exportadors nats, però els succesius governs de la Generalitat han errat i s'han pensat que la nostra mina d'or era la construcció. I no, la construcció és important però no deixa de ser accessòria. Cal tornar als valors de tots coneguem, a fer les coses ben fetes i cuidar a la gallina que ens pon els ous, sinó se'ns pot morir.
Però com a tota bona pel·lícula de l'Oest també hi han quatrers i furta gallines (amb trage o sense) esperem que després que uns passem “Los lunes al sol” altres passen els dimarts a l'ombra.

ELECCIONS?

Des de l'aprovació de l'estatutet de la vergonya un dels minsos avanços que presenta, és que per fi les Corts es poden dissoldre i convocar eleccions autonòmiques. Imaginem-se el (improbable?) cas que açò passara arran dels escàndols de corrupció que arrabassen el Molt Honorable Francisco Camps.

Les eleccions a la Generalitat Valenciana sempre han estat enrolades en dos dinàmiques per als valencianistes:

Per una banda influenciades per la resta d'eleccions de l'estat autonòmic i per tant en una certa clau espanyola on el PPSOE ha dominat sempre l'espectre mediàtic.

Per una altra banda la dinàmica municipal, que en el cas dels partits valencianistes i més en concret del Bloc, han sigut el pal de paller que ha arrossegat vots de del municipalisme l'àmbit autonòmic.

Al meu parer i fent un poc de política ficció, als partits valencianistes i en concret al Bloc els agarraria en outside.

En principi, no havent rentabilitzat mediàticament la seua presència en les Corts, és més per al votant que coneix el Bloc i l'ha votat alguna vegada, potser allò que tinga més fresc al cap siga el merder que passà amb EU.

Per altra part, gran part del tiró que el Bloc té (com ja he comentat) són els seus candidats municipals que arrosseguen bona cosa de vots de cara a les eleccions autonòmiques, sense esta sinèrgia podria el Bloc obtindre uns resultats suficients?

Respecte a la possible (sinó feta) coalició amb IdPV, un partit que encara li queda faena per fer-se visible a l'electorat, unes eleccions anticipades farien que eixa coalició, i perdoneu el símil agrari, encara no estaria madura i sense passar (com diuen algunes) les al·lèrgies primaverals.

Tornant a fer política ficció, si s'avançaren les eleccions, no creieu que les farien coincidir amb les europees i de pas així, aprofitar el tiró i la dinàmica espanyola que portaria esta coincidència de contesses. Si fora així el debat centrat en el nostre territori es voria difuminat, tant per la campanya europea a Espanya, com per la falta de visibilitat del valencianisme a GALEUSCA-VA? i com no, una impossible concurrència plegats de IdPV a esta coalició.

En fi, si al Molt Honorable el fan dimitir i convocar eleccions, no sembla que el valencianisme vaja a eixir massa beneficiat, però sempre cap la sorpresa i com saben molt bé els pescadors de la nostra riba, el tindre una bona barca no t'assegura una bona peixquera a aigües tèrboles.

P.S. Si ja sé, que m'he deixat l'anàlisi dels altres partits valencianistes com Units per Valéncia, ho deixe per un altre capítol.

QUE CONTINUE LA FUNCIÓ!!

Pepe Rubianes, era un d'eixos paios, sense pèls a la llengua, quan havia de dir alguna cosa, li era igual so que arre. Un joglar modern que feia de l'humor absurd i sense hipoteques la seua manera de viure. Ens ha deixat (al meu parer) un dels grans a l'escena del teatre, galleg de naixement, català d'adopció, llaurador de l'escenari. Repartí critica política i social a tort i a dret, ben acompanyada per l'humor, (o l'humor acompanyat per la crítica).
Pel País Valencià, es prodigà de quan en quan, el seu èxit a Barcelona feu que últimament només el vérem dirigint Lorca eramos todos, per les nostres terres. De totes maneres vull pensar que el seu humor políticament impertinent ha sembrat llavor a casa nostra, ahí teim a Xavi Castillo, per a que continue la funció al Teatre Micalet.

D.E.P.