DONANT PALS DE GOLF - A L'AIGUA-

Per a esta setmana em permetreu recuperar un antic escrit sobre el golf, ho sent no tinc temps. Esta setmana em case, si per fi! diran alguns. Be el ben cert és que ja tocava, mots anys vivint amb la Marta en pecat mortal com diuen les beates del poble..
Quan torne del viatge a Italia promet fer-vos una bona crónica amb un apartat especial per a Nàpols i el seu castell amb les quatre barres de la Corona d'Aragó.
En fi, mentrestant podeu divertir-vos amb les pilotetes.


Bé, no he fet cap enquesta ni res d'això, però gastant un poc el sentit comú em vénen al cap algunes associacions com ara, un esport per a rics, especulació urbanística, consum d'aigua excessiva, en fi que no trobe idees massa agraïdes sobre este joc de pals i pilotetes.

Però estes associacions que jo faig, seran una cosa personal meua? Serà que no he jugat jo mai a este esport i per això no sé jutjar-lo bé?

Pense que no sóc una persona que se n'isca massa d'allò que a sovint es veu pel carrer, per això vaig a fer un atreviment que pot ser siga criticable, vaig a ficar-me com a exemple del que pensa un valencianet de a peu sobre l'assumpte. (encara que opinions sobre l'esport com esta també les he sentides amb frequència pels carrers i a les tertúlies de bar)

Pareix que la majoria de la gent no té una opinió massa favorable sobre l'esport, encara que seria millor dir sobre la construcció d'infraestructures per practicar-lo, o millor dit sobre la construcció urbanística al voltant del verd camp de joc, però anem a pams que sinó em perdré i de pas es perdrà el lector.

Excepte comptades excepcions no crec que cap cosa siga roina o bona per sí mateixa, dependrà de l'ús que es faça d'ella, per això anem a aplicar esta màxima al tema que ens ocupa, però no des d'una vessant esportiva (que segur que és molt saludable) sinó econòmica, que és la que ens afectarà a tots en alguna mesura, siguem o no practicants de l'esport.



Quins principals avantatges econòmics reporta la construcció de camps de golf per al nostre principal sector econòmic, el turisme?

En principi, estes instal·lacions ajuden a desestacionalitzar l'arribada de turistes, és a dir ajuda a atraure visitants a distintes èpoques que a l'estiu o Pasqües, açò de retruc ajuda a crear treballs més estables, és a dir, no de temporada.

Òbviament la construcció d'estes instal·lacions també reporta una gran quantitat de faena per al sector de la construcció, que és una altra peça angular de l'economia valenciana.

S'estima que el turisme que atrau este esport té un poder adquisitiu superior a la mitjana, pel que es gastarà més diners i per tant generarà més beneficis. És el que últimament haureu sentit sobre la confrontació entre turisme de sol i platja, front al de qualitat, (que resumint és podria dir el que es deixa més diners per cap i el que es deixa menys, perquè el que en global es deixa més és el de sempre)

Per últim la rendibilitat que sembla tindre l'activitat és prou superior a la que es podria fer amb els mateixos imputs (aigua i terra) és dir l'agricultura, que de fet està en clara recessió al país amb preus de fa vora trenta anys i amb costos de l'actualitat.



I quins són els principals desavantatges?

Dons l'únic desavantatge que té en principi és l'ecològic, puix que suposa crear entorns de gran extensió amb espècies alienes i que, a més, necessiten un consum elevat d'aigua, més elevat inclús que els usos agrícoles. I com tots sabem, el territori on vivim no nada en l'abundància de l'element, mai millor dit.



Però llavors, si fiquem els avantatges i desavantatges en una balança sembla que siga positiu la instal·lació de camps de golf, no?

La meua opinió personal és que sí.





A continuació i per als que no s'hagen escandalitzat i hagen abandonat la lectura, passarem a analitzar la lletra menuda de l'assumpte, és a dir, l'ús que se n'està fent dels camps de golf.

L'anàlisi és ben clara i quasi tots tenen ja una lleugera idea del que s'està fent.

Els camps de golf s'estan fent als llocs costaners on la indústria turística gairebé en molts llocs està ja quasi col·lapsada, un bon ús de la infraestructura seria per exemple fer-la a les comarques de l'interior, on van escassos de turisme i el que hi ha és molt estacional (Pasqües i Nadal) i a més tenen més recursos hídrics que a la costa o almenys no estan tan explotats, de pas amb la construcció de les instal·lacions es podrien construir depuradores associades al camp de golf que depuraren les aigües residuals d'estos pobles on ara, a molts d'ells no existix este servei, després de pas regar amb elles.

Però desgraciadament sembla que no es farà així.

Si el que es busca és turisme de qualitat, que es deixe diners i que cree llocs de treball, el més lògic seria que si s'ha de construir quelcom al voltant dels camps de golf foren hotels o instal·lacions semblants, no urbanitzacions d'unifamiliars o de xaletets, que atrauen un turista que es deixa menys diners a la seua visita i induïx un percentatge de creació de treball inferior, per no anomenar l'impacte de població a molts poblets, o el merament ecològic.

Si al País Valencià tenim una escassetat d'aigua com ens recorda molt a sovint el Consell actual, el més normal seria apropar estes instal·lacions a les comarques on hi ha menys dèficit hídric, però pel que pareix açò tampoc no serà així, i justetament les zones amb majors dèficits seran les que patisquen més P.A.I.'s golfístics.

Conclusió, les virtuts, que en principi, podia tindre esta ferramenta per al desenvolupament econòmic del territori semblen desvirtuades per l'ús que se n'està fent d'ell, i açò no vol dir que no es pogueren fer camps de golf a la costa massificada amb dèficits hídrics evidents, però no el gros de tots ells.



Però què és el que ha fet que un instrument tant magnífic per a dinamitzar la nostra economia estiga tenint un ús tan errat?

Dues són les causes obvies i que estan ben lligades: l'especulació urbanística i l'endeutament dels Ajuntaments.

Respecte a la primera cal dir que està utilitzant l'activitat esportiva del golf com a pretext per a construir i requalificar allà on abans no es podia, així el desenvolupar l'activitat econòmica del golf no és el fi en si mateix, sinó el mitjà per a requalificar i després construir en eixos terrenys i clar posats a requalificar per construir volen fer-ho on puguen traure més diners, és dir a la costa.

Respecte a la segona, està clara, els Ajuntaments ofegats pel mal finançament i/o la mala gestió veuen amb les requalificacions una manera d'alleugerir la seua càrrega financera, encara que açò és un peix que és mossega la cua, perquè davant el nou creixement també hauran de prestar més serveis amb el que col·locaran eixos recursos. Tot açò adreçat amb eixe tipus d'accions que tots sabem, però que cap persona diu.



Ara, si em permet el lector i si no està fart ja de pilotetes i pals, ens capbussarem un poc en les repercussions polítiques.

Des del Consell no paren de fer propaganda de les virtuts econòmiques d'esta activitat, no seré jo qui les negue, però clar s'obliden d'eixa lletra menuda que havíem esmentat adés.

Des de l'oposició estan intentant arrear-li garrotades al Consell amb este tema, fent un poc de demagògia (semblant al que fa el govern amb l'aigua i la llengua) sabent que té la partida mediàtica guanyada abans de començar-la, però perduda la real, la d'atovons i taulells, i és que quasi tots els Ajuntaments cauen al forat i fan berdie, alguns més a gust que d'altres, però...

ESTE 9 D'OCTUBRE

Fou curiós, sense adonar-me'n em claví al mig de la processó cívica del 9 d'Octubre. Les enganxines de "no mos fareu catalans" eren la rosa en les solapes de les dones i el mocador al dels hómens.
Tot fou pensat i fet, abans que la paranoia em fera acollonar-me i amb la companyia del meu amic Toni, d'ací de Paiporta, agafarem el metro cap al Cap i Casal. La veritat és que és curiós com a una part del valencianisme se li ha fet fora de la celebració més important de la Pàtria Valenciana. Sé també que no som els primers, ja fa cinc anys al 2002 un altre grup de nacionalistes acudiren baix el paraigua de la unitat del valencianisme a la marxa cívica. Esta volta anàvem baix la convocatòria del Bloc Jove de València Ciutat.
No sé si és la millor idea anar sota la marca d'un partit (és més, el meu partit) veient que els partits que acudixen baix les seues sigles tenen tanta solera com ESPAÑA 2000, ALIANZA NAZIONAL, COALICION VALENCIANA i algun altre que ara se m'oblidarà, però el que si que tinc clar és que el dia dels valencians, el valencianisme de l'altra banda del riu no hi pot, ni ha de faltar. No ens ho podem permetre.

A la baixada de la Senyera estàvem allí reunits una quinzena de jóvens i no tan jóvens, portant senyeres coronades i estrelades, només aplegar un bon home acudí cap a nosaltres a donar-nos un pamflet, tipus com els versets que es repartixen quan trauen a passejar a la Geperudeta, però amb més amplitud .
En ell algú anava cantant-li les lloances a Nostra Senyera. Un quants n'arreplegàrem els pamflets i prompte algú va votar, açò està malament escrit; l'home excusant-se va dir - home tots de tant en tant tenim alguna falta - alguns li tornarem el fulletó i l'home girà cua i se n'anà a repartir-ne més encara sense explicar-se la resposta - Ell que ho havia fet amb tota la il·lusió!!! -
Jo me l'alcí i quan vaig aplegar a casa me'l vaig llegir, en efecte uns versets tipus als que se li fan a la Geperudeta, sense entrar en detalls estilístics l'ortografia era aberrant, fins i tot per a quasevol norma ortogràfica de totes les que ha tingut la RACV, com a mostra un botó, l'home amb molt d'amor a la ce trencada li la ficava fins i tot al topòmim Valençia . Al final vaig llegir Paiporta a 9 d'Octubre del 2007 i ja deixí d'estranyar-me. A l'ultima reunió pública que tingueren els regionalistes paiportins, esta acabà en baralla pública per l'únic document en valencià que se'ls havia acudit escriure (d'un bon grapat d'ells) "que si açò és català" "que si català serà ta mare" i a la fi acabaren com el ball de Torrent.

Però be continuem, que em perd entre divagacions, la marxa cívica començà i estàvem vora l'ambulància i darrere dels elements feixistes d'E2000 i AN. "p'a cagar-se i no torcar-se", bé almenys si ens passava alguna cosa el SAMU estava ala voreta!
El bon juí ens feu anar avançant per la vorera fins aplegar a l'altura on estaven els col·lectius ENKARA, la PJV i ONV, he d'agrair que ens deixaren lloc i que a més es portaren com uns senyors, darrere nostre la policia nacional s'encarregava de controlar als grups d'exaltats abans nomenats. Camí de la Catedral la gent ens mirava i no donava crèdit, alguna Tia Maria ens cridava - Catalans que feu ací! - i nosaltres contestaven tots a una SOM I SEREM VALENCIANS amb el que l'assumpte quedava liquidat, també però alguna altra amb enganxines de "no mos fareu catalans" ens va aplaudir al nostre pas. La veritat és que la tònica fou no alçar gran odis, ni tampoc grans malícsies. La normalitat era l'ama de l'acte, com ha de ser.
Ja la Senyera fent el TE DEUM les converses amb altres valencianistes fou una nova mostra de normalitat, per la meua banda estiguí parlant amb un home de Villar de l'Arzobispo, que si be al principi brollava foc dels queixals pel ""nosaltres que duia la nostra pancarta després i ja més aquetat em conta la seua història de com hi havia aprés valencià i fins i tot em digué que el nosaltres apareixia en els llibres clàssics, al remat el més important de la historieta fou la conclució que encara que mai no aplegaríem (o si) a un consens lingüístic, de llengua no és menja i la patria dels valencians necessita que algú defenga els seus interessos..

Quan les personalitats isqueren del Te Deum i marxaren cap al Parterre tots darrere desfilarem pel carrer la Pau, allí i sense aplegar a l'estàtua de Jaume el Conqueridor ens retirarem de la marxa, almenys així ho recomanava el sentit comú quan vérem un parell de neonazis fent-nos un seguiment, la policia es portà bé, ens acompanyarem fins que fórem lluny del perill.

Esta és la historieta, així però em quede també amb tres de feridetes al cor; Un company de Vil·la-real que em deia que cada volta veu un ambient més hostil als carrers del Cap i Casal. L'estampa que vaig vore quan fiu la vista arrere al Carrer la Pau i vaig vore un grup de neonazis onejant banderes espanyoles i signes feixistes. I el comentari d'un home major dient-nos que era penòs que uns jovenets tingueren el valor d'estar ahí i que els caps del seu partit estigueren no sé on (encara que jo de jovenet en tinga poc, ja se m'esta passant l'arròs)