EL VALENCIANISME TAMBÉ ESCRIU ALS REIS MAGS

Ja tenim ací el 2008 i el valencianisme també fa la seua carta, segons m’ha dit un pardalet des del sector oficialista del Bloc demanen que l’afer amb IPV, EUPV, IU o conforme es diga la paraeta amb la que es vol pactar de cara a les pròximes eleccions estatals, es resolga el més aviat possible, i és que el PPSOE ja porta un bon grapat de setmanes amb el full de ruta i la estratègia ben definides, mentre el valencianisme encara està pendent de si aplicar el pla A,B,o C.

No és per atiar més llenya al foc, però l’assumpte ja va fent pudoreta a mort, en este cas potser l’encens dels reis encara ens vindrà be. Però, be les coses són com són i el possibilisme (tant electoral com econòmic) va de mà a estes eleccions.

Independentment de com resolguen el canyaret els companys de viatge del Bloc, allò que està clar és que en res va a beneficiar al Bloc ni a la coalició que es forme per a les estatals, el merder que tenen dins de casa els d’EU o IPV o IU, ves a saber. A no ser que que el sector més dur del PCPV tinga bona cosa de raó quan diuen que tot és una estratègia per a fer una OPA a una part de EUPV?, IPV?, IU?.

A remat en este embolic allò que comptarà serà si el valencianisme eixirà reforçat i amb millors números que les últimes eleccions, sinó ja hi ha qui tenen l’espasa ben esmolada per a demanar pas. La inquietud ronda els militants i simpatitzants del Bloc perquè no saben si esta deriva cap a l’ecosocialisme és un cant de sirena cap a IPV farcit de possibilisme, o és un nou projecte a punt de mampendre. Enric Morera ens tranquil·litza al seu Blog sobre açò.

Mentre tant una nova paraeta ix a la llum política, l’incombustible Victor Baeta promou el Partit Valencianista Europeu (PVE) si no erem prou... Però com be em comentà Victor, algú ha de guardar el pot de les essències per a que els partits majoritaris no s’esmarren massa en la seua direcció o objectiu, espentats pel possibilisme. Sort en el teu viatge Victor.

En fi crec que tots demanem i volem representació valencianista a Las Cortes de Espanya com deia el rector del meu poble, inescrutables són los caminos del señor, però els del valencianisme no es queden arrere,.

Feliç any 2008 a tots i totes.

P.S. i als que acudiu al festivern disfruteu-ho a tope!!

LA CRISI QUE VE

Ja és conversació de bar, el personal ja s'ha posat el vestit mental, la crisi econòmica està ací. Confiem que l'estat del benestar, la integració europea i els subsidis estatals faran menys agra l'amargor de les butxaques buides.
A la faena la gent m'ho comenta, hui una botiguera em deia que la gent mira molt, pregunta, però no compra. Deia que desembre tradicionalment el més bo de facturació tan sols cobriria les despeses corrents, mentre els bancs amb el calaix buit d'efectiu es llancen a la captura de dipòsits i tallen l'aixeta dels crèdits. Els bancs centrals injecten un fotimer de diners al sistema bancari per que la manca de liquidés no aplegue a un punt dramàtic, tal volta passe quan acabe l'any i els bancs quadren comptes. Està clar, quan els Estats units es refreden, Europa esternuda. No pinta be la cosa, no.

Al nostre País valencià les coses estan un peliu pitjor, el gran pes de la construcció i la fortalesa de l'euro front al dolar, estan empitjorant les coses. Com a individus, clar està, ben poc podem fer, excepte pregar per que la inèrcia econòmica no empitjore massa més les coses.
Mentrestant el ministre Solbes es distrau contant-nos la faula de propina i la formiga, i lluint pit perquè Espanya ha superat ja el PIB d'italià; està vist que al marketing politicoeconòmic ja hi ha aplegat el terme tirar balons fora.

Jo també els tiraré amb la meua explicació sobre l'assumpte, el socorregut cicle econòmic, la gran pedra angular de l'anàlisi econòmic. Per a afrontar-la una mica d'imaginació no ens anirà malament.
Agarreu-se els matxos.

SANT LLORENÇ SAVALL, EL CAGA TIÓ I EL NADAL AVANÇAT

Este darrer cap de setmana, el del pont de la Immaculada Constitució, vàrem arrimar-se a celebrar uns Nadals anticipats al Vallès amb la família de la meua dona. No ens podrem vore estos Nadals i ja se sap, val més perdre un amo que una costum.

La casa a la que estàvem tots reunits és a Sant Llorenç Savall, una construcció antiga, vora 250 anys d'antigor, vora el riu que travessa el poble. Cal Perruca és el nom dels qui visqueren ahí, ara ja no hi viuen, van esporàdicament a passar uns dies des de Barcelona o des de València en este cas.
El poble és xicotet però acollidor, en un primer passeig pels carrers, me n'adone que a moltes cases en compte del número tenen unes plaquetes de ceràmica amb el nom de la casa, Cal filer, Ca Joanet, etc. Visita obligada a un dels forns del poble per a comprar una mena de rosegons que allí li diuen carquinyolis i una coca de vidre, que es diu així per l'efecte que fa el sucre al cristal·litzar-me al damunt de la massa. També una visita a la carnisseria per comprar uns bons fuets de la zona que m'estan alegrant l'estança a València estos dies.

Estiguérem tot el dia menjant i parlant, de tot un poc, fins i tot isqué el tema polític, sempre deixat de banda, perquè la família de ma muller sempre comedits no la trauen a sovint, tal volta per allò del tradicional antagonisme Valencià-Català (o almenys ells així o pensen).
Parlàrem de la TV3, mira per on al dia següent el Consell clausurà el repetidor a Alacant, tots coincidirem que no estava be això de tancar la catalana a ple segle XXI quan si vols pots rebre fins i tot l'Al-Jazeera. En això tots d'acord, ara en els matisos com de qui era la culpa, qui n'havia sigut culpable per omissió o de perquè RTVV no es podia rebre a tot Catalunya les opinions ja foren més diverses.

Ja a la vesprada el Caga tió s'apodera de l'harmonia de l'ambient, pels qui no ho conegueu es tracta d'una tradició catalana que consistix a donar-li atribucions de menjar aliments i cagar regals a un troc gran d'arbre.
La cosa va més o menys així, s'agarra un tronc al qual se li a fet un tall en forma de ve baixa que simula la boca, a alguns llocs també se li afegix un puret com a nas i uns botons com ulls.
Al caga tió se li posa sempre una manta pel damunt perquè a l'hivern fa molt de fred i sinó es pot refredar. Seguidament la xicalla s'encarrega de donar-li de menjar, després s'hauran d'esperar fins que s'ho acabe, és clar. Després una volta ja s'ho haja engolit i per ajudar-lo a fer la digestió (que normalment és molt pesada) els xiquets agarren una vara i li manprenen a pegar bastonades, mentre canten una cançó ( que a cada població sol tindre variants) que sinó m'enrecorde malament ve a dir:

Caga tió, tió de Nadal, no cagues arrengades que són molt salades, caga torrons que són molt bons, sinó vols cagar no et donarem menjar, fins l'endemà.
Després la xicalla li alça la manta i veu amb sorpresa com el tió ha cagat una pila de regals!!


Li comentava al Joan, oncle de ma muller mig en broma, les costums més escatològiques que tenen, i ell em contesta. - com podràs observar és així però aquí quan caguem mereix la pena no? -

PER UNA GOTA D'AIGUA

Porte temps rondinant sobre el tema, i és que cap postura política dins l'arc dels partits valencians m'acaba de convèncer, així és que he decidit que vaig a compartir la meua visió sobre el tema, per a vore si soc l'únic foll que pensa així, o és que la propaganda pepera m'ha menjat el coco. Però em sembla que quan uns i altres partits polítics ja han pres partit sobre l'assumpte, ara els hi costa massa o no s'atrevixen a replantejar la seua postura.

Per començar tinc clar tres coses:

1 Ecològicament fer un transvasament d'eixa magnitud és una aberració ambiental, a l'hora que una factura engrandida per a qui se les adjudique. També ambientalment donat que la despessa energètica que supondria dur l'aigua és prou major (o això diuen alguns experts) que les alternatives possibles (estalvi i eficiència hídrica i dessalació)

2 Al País Valencià i sobretot a les comarques alacantines hi ha un greu dèficit d'aigua.

3 La gran demanda d'aigua no està creada per l'agricultura ni onsevol per la industria, sinó pel sector turístic i l'obra, motor de l'actual (encara que ja vora el pantaix) economia valenciana. L'agricultura cada volta va a requerir menys aigua, només heu de pegar-vos una volta pels termes dels nostres pobles per a vore com els tarongers es deixen assecar i la terra de collita roman estèril.


Però continue rondinant:

Si la industria i l'agricultura van a requerir cada volta menys aigua puix estan de capa caiguda, açò vol dir que cada volta es van a alliberar més recursos hídrics que es podran aprofitar, açò en part hauria d'alleugerir el nostre dèficit hídric.
Este estalvi hídric ja té amo l'obra i el turisme i hem d'anar en compte de no dimonitzar estos sectors (sobretot ara que diuen ve la roïna) com si foren els butonis valencians. Ambdós sectors hui són la nostra base econòmica i cal cuidar-los això si, tenint en compte que si construïm desaforadament (com s'ha fet a molts llocs) potser l'encant de la nostra costa se'n vaja en orris i matem la gallina dels ous d'or. Per tant els hem de procurar aigua, és una prioritat econòmica a l'igual que fer revifar l'industria, l'agricultura i també als menuts constructors i promotors que revertixen en la nostra terra molts més diners que les grans macroconstructores amb seu fiscal a Madrid o a les Bahames. Tot açò, clar està, si no volem ser un país de cambrers i dones de la neteja, (amb tot el meu respecte per a estes professions i que jo també he exercit)


Sobre les contrades alacantines és de veres que patixen un greu dèficit i se les ha d'ajudar, per això el transvasament Xúquer-Vinalopó des de l'assut de la Marquesa, la seua desenvocadura, així com les dessaladores vora costa on també hi cal o hi caldrà. És a dir l'aigua que "sobre" i vaja a la mar la podrem dur cap al Vinalopó. Dissortadament al Xúquer no li sobra aigua i poca se'n podrà anar cap a les comarques alacantines. Però s'haveu preguntat perquè no hi sobra aigua?. Jo vos done la meua explicació.

Vosaltres navegants de la xarxa sabreu del google earth.
Be si teniu curiositat busqueu una comarca castellà-maxega dita la Manchuela prop del límit amb el País Valencià. Voreu una gran taca verda en meitat del paisatge sec. És una gran extensió d'explotacions agrícoles majoritàriament latifundistes que econòmicament no són rendibles si no fora per les quantioses subvencions de la U.E. O siga aigua que se la queden 4 paxa contents i que a més no produïx riquesa econòmica. Però clar direu, el manxecs també tindran dret a l'aigua del Xúquer no? Doncs si i no, els drets històrics de reg del Xúquer són dels valencians i no perquè siguem més guapos, sinó perquè el cost dels embassaments els pagàrem nosaltres i així és va reconèixer al seu dia. Però clar ara arribà el Zaplana i el Bono i signaren el pacte del pollo, és dir, la Manxa podia gastar-ne'n i el Zaplana content perquè faltaria aigua i per això faria el transvasament de l'Ebre amb comisiones para todos . Però l'invent s'esconyà i d'ahí estes marors.



Be i anem a pel tema ecològic. És de veres el transvasament és una burrada ambiental. Però si és així ha de ser així per a tots, així que ficats a ser ecologistes jo el primer, però tots ecologistes. Però mira per on que és comença a fer un transvasament per a los Monegros un desert que serà verger (ara a més amb casinos i parcs temàtics, una aberració ecològica per altra banda) un minitransvasament que aplegarà fins al Senia i no aplegarà a Castelló. Ara un altre cap a Cantàbria i en un futur no es descarta un altre cap a Barcelona. I no em poden vindre allò que l'Ebre passa per allí, perquè el Sènia ho fa pel País Valencià i dona més aigua a l'Ebre de la que
arreplegaríem els valencians.
Aleshores acabe, els transvasaments no em pareixen una bona mesura per les raons indicades dalt, però el que tampoc podem fer és el bambau i el mec i si tots s'apunten al carro, nosaltres també.
Altra cosa és com utilitzen el tema de l'aigua certs partits polítics i les campanyes publicitàries que hi fan, però vaja, ací sembla que tot és blanc o negre, i les coses no són així.

Digueu-me, m'ha enfollit la propaganda pepera o alguna cosa no quadra?




imatge extreta de http://cosespetites.bloc.cat