ÉS UN POQUET TARAMBANA, PERÒ ÉS TREBALLADOR

Diuen que mirar cap arrere, és mirar amb enyorança, que t'enrecordes normalment d'allò bo i deixes a un costat les coses roïnes. Doncs bé potser tinguen raó estes paraules, però no és baladí mirar de quan en quan a l'antigor i vore com és la societat valenciana d'ara.

Ja fa molts anys al meu poble i sospite que a la major part de tot el País Valencià una de les virtuts més apreciades en una persona era la de ser treballador, ú o una podia tindre els defectes que vulguera, podia ser jugador, tarambana, malparlat, dotoret, i un llarg etc, però tot se li perdonava si era treballador.

Tenint en compte la consideració d'esta virtut (antiga?) hauríem d'espigolar un poc en perquè era tan apreciada, potser perquè a un nucli urbà on la gent es coneix sobradament i un dels principals ingressos que obtenia la persona era llogar-se per a un altre, no tindre bona fama de treballador, equivaldria a hui com a dur males referències i clar, quan el jornal de la persona i el passar de la família depenen d'això, no és qüestió d'anar jugant-hi. Però no soles a les societats menudes passava això, també a les grans i industrials on el cercle d'amistats i de relacions era prou més reduït.

Desviant un poc el tema, per a tornar després, diuen que un dels factors que ha espentat l'activitat econòmica al llarg de la història dels jueus, ha sigut la coneixença i fiança que entre ells hi tenien, per molt lluny que hi estigueren un d'altres el clan arreplegava informació d'uns i altres i malament del que li la jugara a un altre comerciant jueu, per molt lluny que fos, de seguida era marginat del clan (almenys econòmic) i no tornava a fer tracte dins de la xarxa econòmica.

Tornant a la qüestió, a la societat valenciana, no era estrany fa una cinquantena d'anys vore com empresaris valencians davant una crisi empresarial, no dubtaven en vendre el seu patrimoni, abans que deixar empantanat al seus deutors, ja foren treballadors o proveïdors. Que dir d'aquells tractes de taronja que es feien de paraula i encaixant només la mà per signatura.

Per descomptat, no tot ha sigut de color de rosa ni a l'antigor ni ara, espavilats i profitosos sempre n'hi ha hagut i n'hi haurà. Potser la diferència a l'actualitat estriba en que ara sembla que el referent de gran part la societat no és precisament la persona treballadora que mamprèn i alça un negoci o du avant amb goig la seua família. Sinó el pocavergonya, profitós que enganyant i trampejant al personal aplega al cim d'una carrera exitosa.

A l'igual, els negocis productius sembla que ja no valen per a res, fer sabates, joguets, conrear taronges o verdures, fins i tot a partir d'ara fer taulells ja no són referents de negocí, els diners han de ser ràpids i fàcils, sinó duen massa dolors de cap. Tot i açò sent conscients que el negoci s'ha d'adaptar i si no es pot competir amb els xinesos fent sabates esportives haurem de competir amb els italians fent sabates de pell.

I tot açò que sembla tant clar i ras els nostres polítics no ho veuen, doncs sembla que no, ahí teniu a l'honrat i treballador Zaplana, i d'altres amb les seues virtuts que continuaran donant exemple a les seues jubilacions telefonico-daurades. O al nostre President fent d'advocat de los grandes eventos productivos.

Està clar que cap partit polític es lliura de malfaeners, però tal volta allò que no podem permetre (almenys jo, no ho puc aprovar) és que esta gent es convertisca en un referent més social, Com diu la DGT abans d'avançar un vehicle cal mirar cap a davant però també a l'espill retrovisor.


Doncs bé, tot este rotllet bé per un comentari que m'ha deixat un anònim a l'anterior post sobre Escola Valenciana, així és jo també em congratule que les persones que hagen triat siguen gent de reputació faenera i amb trellat..