DE RETRUC

Un començament d'any febril a la política valenciana, com no podia ser d'altra manera quan tenim les eleccions al Congreso i el Senado espanyols. He estat un quants dies espectant sobre totes les coses que s'han mogut al panorama polític. Espectant sobretot per la coalició que estava a punt de formar-se amb l'aplec del Bloc, Iniciativa i els Verds. M'he estimat més compartir la meua opinió als blogs d'altra gent de la blogosfera, més que res perquè fins que les coses sobre este tema no estigueren clares, no podria reflectir la meua opinió conseqüent amb el tema. Però no només d'Isaures i de baralles dins d'EU (o el PCE) ha viscut l'escena política valenciana. Crec que faré primer un breu repàs als fets que m'han cridat l'atenció, per a acabar amb el retruc del pacte més sonat a la política valenciana.
Fa uns quants dies llegia al Levante-EMV una noticia a la secció de política sobre les bregues de poder dins del PP. Deia més o menys que el Molt Honorable president Francisco Camps havia estat apunt de dimitir per la seua defensa enconada del valencià. Més en concret després d'aquella famosa declaració d'Ares on el PP ens sorprengué als valencianistes amb una declaració que marcava una direcció de clar ús del Valencià a tots els actes del Govern Valencià. Segons el diari s'havia presentat a Madrid un llibre que desvetllava que Zaplana i Aznar havien pegat un estiró d'orelles a Camps amb la cita “no hemos ganado el gobierno de la Comunidad Valenciana para que ahora se vuelva nacionalista”. Diuen que Camps es reuní amb els seus consellers afins i els encoratja o a dimitir tots en bloc o a començar una guerra que havien de guanyar.
La batalla podem observar que l'ha guanyada, s'ha desfet dels seus enemics zaplanistes, però el que no remarcava el diari era que per a guanyar-la ha hagut de renunciar a la posada en pràctica de la declaració d'Ares és a dir a renunciat al motiu pel qual havia començat eixa “guerra”. Llavors una de dos, o ha perdut la “guerra” puix el motiu pel que començà ha sigut abandonat, o el motiu real de la guerra no era eixe. Quin seria llavors?

Altra cosa que m'ha cridat l'atenció és la inclusió de l'alcaldessa de Torrent Mª José Català a les llistes al Congreso de Diputados per la província de València, més en concret pel número 4. El que tinc clar és que Mª José ha estat inclosa pels seus mèrits i tiró electoral, però això no em lleba d'haver-hi pensat que la seua inclusió a les llistes és deguda a la paritat necessària per llei a les llistes electorals. Curiosament el partit que ha estat en contra de tot això ha sigut al que pertany Mª José. No sé si ella ho haurà pensat però potser gràcies als partits del centre esquerra i els nacionalistes ella tindrà l'oportunitat de ser diputada. Després d'haver pensat tot açò, ho he descartat, segur que els seus mèrits l'avalen.

Un altra de les qüestions d'actualitat han sigut la inclusió de “cuneros” a les llistes pel País Valencià. El PP ha fet una bona neteja d'estos a les seues llistes, excepte clar està el presidente . NN.GG. del PP amb residencia a Madrid i que té com a principal mèrit ser amic personal de don Mariano.
Però per a “cuneros” el PSOE i la seua núm. 1 la senyora de la Vega, en fi la presentació per Alacant de Bernat Sòria potser li dona un color més valencianista, és clar sempre relegat a un segon, terme.

Però el que a mi més m'ha encoratjat ha sigut el pacte Bloc-Iniciativa-Verds.
Al remat i de retruc el pacte que ha eixit ha sigut aquell que la major part del Bloc volia, així i tot, els ciments del partit valencianista han tremolat quan els seus caps de llistes varen dimitir, perquè al Consell nacional s'aprovà pactar també amb IU. Personalment no m'agradà quan vaig sentir això, però de vegades la realitat ens dona sorpreses i Llamazares agafat dels collons pel PCE dona carabasses polítiques polítiques. Xe tu! No creia jo mai que m'anava a alegrar mai que algú ens donara carabasses polítiques.

Al remat i de retruc ha passat el que molts valencianistes esperaven i demanaven, que la corrent interna EiP es decidira a abandonar el projecte d'infutur d'EUPV i començara un camí plegats per vehicular un valencianisme amb possibilitats reals a estes eleccions.

Ara els tres partits hauran de començar la carrera electoral, de moment ja eixen més tard que el PPSOE, però això si amb més possibilitats que mai de bastir un projecte valencianista a Madrid. Tampoc voldria deixar sense menció a la part dels Verds del P.V. part de la que no és parla però que cada volta anirà sent una pota essencial del projecte, tot veient la direcció que està prenent este mon al que vivim.

Per descomptat voldriae presentar els meus respectes al candidat d'EUPV Antonio Moltabán, com be és deia a un article de Las Provincias és un home de provada implicació des de la transició i que es trencà la cara per tindre democràcia, en allò personal li desitge el millor. Ara és curiós que a Las Provincias el portaren com or en pany i al mateix article defenestraren a Isaura Navarro (“una mujer sin otro mérito que vivir de la política”) i la seua deriva nacionalista, potser la dreta regionalista ja ha identificat el principal enemic dels dos.

Per últim no deixar d'esmentar la decisió de no presentar-se a les eleccions d'UV, en fi tingueren l'oportunitat de ser útils al valencians fa uns anys, però decidiren fer-se l'haraquiri.

ARRÒS DE PUTXERO

Cada volta em vaig convencent més que les coses més menudes, les que de vegades considerem més insignificants, són les més grans a esta vida en la que estem de pas.
Una d'eixes coses és seure al voltant de taula amb una bona menja per a compartir, tot adobat amb bona companyia i tertúlia.

Este dia ú, férem un d'eixos dinarots que queden a la memòria. Fou al bonic poblet de Sanet i Negrals, al seu bar de la Plaça.
Sanet i Negrals està a la Marina Alta, a la subcomarca del Rectorat, poble xicotet, 600 o 700 habitants, és un remans de pau i bon clima, del que donen bon compte els seus habitants de sempre i els nouvinguts alemanys encolomats a les casetes blanques de les faldes de les muntanya..

Al Sanet i Negrals ens portaren Jose i sa muller que junt a la seua filla Marta ens acolliren a sa casa de Dénia, junt a Lola i Dolors per a passar el Cap d'Any d'una manera tranquil·la, només alterada per algun colpet de cassalla quasi congelada i les raboseries de Nana, la gosseta de Lola.

A l'endemà com ja vos he avançat, ens aplegàrem a Sanet i Negrals, allí ens esperaven Cape, el seu home, la raspa del seu xiquet i una paella de putxero. Jose ja m'havia advertit de les bondats d'este arròs, escara que jo em mantenia escèptic sobre les seues possibles virtuts, no sé si perquè el putxero (fins i tot el de ma mare) no m'ha fet mai massa o perquè la meua prepotència arrossera de l'Horta, no em deixara entendre un putxero cuinat a una paella.


Poc a dir els primers cinc minuts amb el plat davant dels nassos, tots engolíem i gaudíem de la menja, no ens calien paraules..

La paella de putxero que cuinen a Ripo, el bar de la Plaça de Sanet i Negrals, és bàsicament un arròs deixat coure a la paella amb el caldo de putxero, de manera que no quede l'arròs caldòs, sinó agarradet com el de la paella típica que tots tenim en ment.

L'arròs se servix al plat, junt a un tros de pilota embolicada amb fulles de col que també han bullit al putxero amb ella. La carn de la pilota, per donar-li un toc de sabor, du un poc de cansalada, pinyons i alguna cosa més que no aconseguí esbrinar.
Ja a meitat menjar, l'amo del corralet ens porta dos safates ben plenes amb la carn del putxero i la verdura. De carn, vedella i cansalada de porc dominen el panorama, però també els ossos amb moll fan la seua presència. De verdura, creïlla, card, cigrons, safanòria i moniato dominen l'herbera del plat.

Per acabar d'adobar el dinarot, una mousse de figues em serví que donar-li el toc dolç a un dinar presidit per una menja consistent i que si passeu pels poblets del Rectorat no vos haureu d'estalviar..

Per cert si teniu dolor a la boca, no oblideu que entre Sanet i Negrals n'hi ha una vella que arranca queixals.



P.S. Ací vos d'eixe un post de l'últim link que he afegit a la secció de recerca acientífica, no vos defraudarà