RE-FLEXIÓ

Sembla que el valencianisme, al dia de reflexió abans de les eleccions se li hauran de sumar uns quans dies o setmanes de reflexió després de les eleccions.
Reflexió interna i externa,vore que hem fet be i que hem fet malament. Però també ens toca fer flexió davant els magnífics resultats del PP i la segón flexió i per tant reflexió sobre la victòria socialista (sense niña)a Espanya.

Jo ja he estat reflexionant, (de fet primer el diumenge amb un cabreig que quasi no em deixà dormir i ja més seré conforme pasen els dies. Unes quantes ideies em ronden el cap i com este és bon lloc per a abocar-les allà van.

No veig corrècte tirar balons fora i culpar en gran mesura als nostres socis i a la colició feta dels desastrossos resultats Al Bloc com ha força hegemònica li correspon portar el pes de la debacle.

Tot i que compartisc el necessari canvi de rumb cap a eixe taroja que tants bons resultats ens donà, no compartisc allò que molts diuen de que hi han de rodar caps, encara que si és de veres que si a Pere Major li'l tallaren perquè li faltaren 8000 vots per a entrar a soletes a les Corts, que no li deurien de demanar a Morera i el seu equip per estos resultats. En fi no estem en disposició de desaprofitar els capdals polítics del sempre optimista Morera i del Pañella a les Corts. Aprofitem els mimbres i fem la cistella més robusta.

Tot i que Isaura s'ha deixat la pell fent campanya, no diria el mateix d'alguna gent d'Iniciativa, que en certs moments s'ha mostrat tèbia a l'hora de fer-ho, encara que la situació era difícil d'engolir, és comprensible i esperem que que el treball en comú fins a les pròximes eleccions autonòmiques marque el punt d'inflexió en este asumpte.

No compartisc, la postura de que el vot del Bloc s'haja transferit masivament al PSOE, si al PSOE se li ha transvassat al PP, que no ens haurà passat a nosaltres, per això pense que si em de fer fructificar el camí amb Iniciativa i els Verds els nostres socis han de tindre clar que una part important del nostre vot també li'l podem traure al PP i per això ens han de deixar treballar en eixa direcció en benefici del conjunt.

Obrint l'entrada m'he referit al valencianisme i no al Bloc, i és que em continua dolguent vore eixes capelletes disperses, des del tercerviista fins al panca. Molt s'ha reflexionat ja sobre això, la consciencia d'algú crec que necessitarà rentar-se, hauran de pasar ca ú per ca el seu retor

Per últim i açò si que val com a excusa, una campanya ha de comptar amb diners suficients per a aplegar al poble, i esta no en comptava, si no se la va creure el partit com se la va a creure el votant, tot i l'inegable treball de la gent implicada a la campanya.
Ara toca fer un bon raconet per a les pròximes i sobretot buscar una bona financiació, com la campanya que feu En Pere Mayor.


En fi ja se m'ha passat el cabreig, encara que com be em deia David a la nit electoral, a açò no s'acostuma ningú i per això com posava al post anterior, de les cendres tornarem a fer falla.

EIXIU AL CARRER QUE LA FESTA BULL

Acostumat a il·lusionar-me a cada votada, amb la posibilitat de que el valencianisme aconseguisca un bon resultat en estes no vaig a fer-ho manco, i mira que les castanyades han sigut a voltes fortes.
Estic content de com s'ha fet la campanya en termes generals, la gent del Bloc d'Iniciativa i dels verds s'ho hem currat i a més, hem colaborat de valent.

Llabors, i per si finalment no aconseguim eixa diputada o diputat al que aspirem, jo no vaig a deixar que ningú m'amargue. Per tot això he decidit que tiraré la traca abans d'hora, i si Na Isaura ix diputada en tiraré dos.







Però no hi ha que patir, com les falles en cas de no aconseguir el primer dels nostres objectius, cremarem la pena i de les cendres tornarem a fer falla.

MENJANT PER L'EBRE

El dissabte dia ú de març eixírem tots acomboiats cap a Tortosa i el Delta de l'Ebre, era la primera activitat que ha fet l'embrió de la nova associació cultural que està naixent a Paiporta. Tot i no tindre encara ni nom, 30 persones férem el camí plegats en autobús i no en fórem més perquè no hi cabien al restaurant. I és que està clar, el bon menjar ens aplega a tots.

Arribàrem passats dos quarts de les deu a Tortosa, allí una guia ens mostrà el recorregut per la part vella. Vérem el carrer de la sal on es traginava amb ella per concessió reial al temps medieval. Correguérem pel casC antic, (prou degradat per cert) encara que amb algunes joietes com el palau de caire renaixentista on estudiàvem tots els xics de pocs possibles però amb llums per a l'estudi encara que portada pels dominics també es diu que es dedicava més a adoctrinar als jueus conversos que a altra cosa. També un edifici modernista (en prou males condicions per cert) en front de l'església de Maria de la Cinta, em cridà l'atenció per la seua magnificència vetllada pel pas del temps.


Per últim visita al castell del que també queda ben poc, però que el Parador Nacional s'ha ocupat de reconstruir en part i fer la vista més gojosa i també a la portalada de la Catedral inacabada, que té curiosament la seua portalada principal vora a dos metres i mig arran de terra i amb cases a tres metres d'ella. Ens contàrem que en principi havia d'haver-hi una plaça davant d'ella que aplegaria fins al riu però els més de 250 anys transcorreguts des del seu començament havien fet que les cases l'arrimàrem quasi fins a la porta.
Podria citar també l'infame monument franquista al llit de riu sobre la batalla de l'Ebre, però no cal citar-lo més, sinó llevar-lo.

Després ens aplegàrem a Tivenys fins al restaurant El Torrador de Tivenys, on una calçotada ens esperava per obrir boca, després unes fesols que ells diuen mongetes amb llonganissa, unes carxofes torrades acompanyades de carn, cava i crema catalana.
El restaurant no és espectacular, però fa un menú prou apanyat i a un preu raonable.




En acabar ens dirigírem cap a l'assut de Tivenys anant vora la ribera del riu, a mig camí els amos del molí de la sorra ens acolliren, eixiren de casa i ens ensenyaren el seu molí, ens oferiren oli de primera a bon preu i ens ho adobaren tot amb bona tertúlia, Des de la tranquil·litat parlarem de la situació dels llauradors i del camp, de com els polítics ens enfronten a una vora i altra del Sènia i de quin canyaret s'armaria al Delta si és fa el transvasament. L'home deia que es muntaria més gran que la batalla de l'Ebre.

Per cert a una i altra vora del Sènia els camps de tarongers estan abandonant-se, tot i que esta campanya la taronja a tornat a fer preu. Per si de cas ens entrava fam per al camí comprarem uns pastissets com si fórem de moniato però fets de taronja. Esquists, això si me'ls mengí al sendemà, la fartà fou bona.