CA VICENTICA LA PAIPORTINA

Quan em conviden a un all-i-pebre, m’és francament difícil negar-me, Així que dissabte passat meua muller i jo acudírem a la cita a Ca Vicentina la Paiportina. Ca Vicentina està a Picanya, té bona mà per a cuinar, les seues paelles són inigualables, no ho dic jo , sinó també les seus filles. El local no té cartell a l'entrada, només entren persones de fiar, tampoc és ostentós, però és agradable, encara que de quan en quan les tremolors del pas del trenet et recorden que no és bon moment per a escoltar la tele del saló .

Però una cosa recorde bé, a banda del bon paladar que em deixa cada visita, és la bona tertúlia que sempre du acompanyat el menjar que oferix.

Esta volta, la tertúlia derivà, mira per on, pels costums de la comarca de Utiel-Requena, o Requena-Utiel, no es vagen a enfadar. Més en concret pel lloc que més coneixíem tots els qui érem a taula, la Torre d’Utiel, una vileta xicotiua, on el conreu de la vinya dona un cert esplendor encara al racó.

Parlaven a taula de les velles costums del lloc, de com les dones majors conserven costums que als nostres ulls ens pareixen masclistes, com la de servir el menjar i després dinar a banda dels convidats. Vicentica la Paiportina afirmà que sense dubte són encara recialles dels costums moriscos, no en teníem proves, però Vicentica sentà càtedra i en això en tinguérem tots prou.

Tinc pendent un viatget cap a la zona i al Racó d’Ademús (la tercera illa del país segons deia un famós poeta o cronista de qui no recorde el nom) abans de que entre l’estiu, ja vos contaré de les seues menges, i d’alò que hi descubrisca.

Per cert, no busqueu cap restaurant a Picanya que es diga així, Vicentica és ma mare i les calderetes que faça les vull només per a mí, ú que és així de fartó

EL PELOTASSO PAIPORTÍ ( o tal volta Iborí)

A les últimes eleccions municipals de l'any 2007, després de més de vint-i-cinc anys al poder un PSOE caduc i poriguita per les diverses acusacions de corrupció del seu líder despòtic Bartomeu Bas fou expulsat per les urnes amb una clara passada de vara.
El PP de Paiporta guanyà les eleccions amb una clara majoria absoluta de 12 regidors, front als 7 del PSOE i els 2 d'EU i el BLOC de Paiporta . Una nova etapa començava i encara que el PP no és sant de la meua devoció, és de veres que al poble li calia que s'alçaren les estores i la porqueria es ventilara.

El PP havia heretat un poble sense cap model de creixement, on les accions municipals es prenien segons convenia en el moment, Un ambulatori nou que es venia avall per aluminosi, un de provisional que ja va cap a perpetu després de la fallida de l'empresa que construïa el nou, Una clara mancança de places escolars i de qualitat en elles i un urbanisme caòtic. Tot açò adobat amb una situació de fallida tècnica de les arques municipals. La veritat és que en esta situació poc se li podia demanar al nou equip de govern de l'advocat Vicente Ibor.

En l'any que es portem de govern municipal de Vicente Ibor, semblava que almenys el talant de la manera de fer política havia canviat, segons comenten els regidors de l'oposició les mocions i projectes s'anaven transaccionant i aplegant a acords en la mida del possible, encara que en alguns temes, com la supressió del nom al carrer del País Valencià no passà el mateix. En fi, molt diferent a la política del “rodillo” o corró i de la desqualificació que a caracteritzat el Bartolisme del PSOE a Paiporta. Fins i tot s'aplegà a aprovar per unanimitat una moció del Compromís per Paiporta per a la creació de l'oficina d'ús i promoció del valencià, motiu d'alegria per a tots (encara que el PSOE haguera votat en contra els 25 anys anteriors)

Fa poc s'aprovaren els pressupostos del 2008, 12 vots a favor, 8 en contra ( La portaveu de Compromís i PSOE) i una eixida de to, una abstenció del regidor d'EU Pasqual Pardo, Tot i així els vots en contra estigueren més motivats perquè no han sigut consensuats que per altra cosa, l'abstenció que li ho pregunten a EU, jo no ho sé.
En l'exposició dels motius el regidor d'hisenda cità en estes paraules “ el pressupostos estan molt ajustats i s'ha reduït el gasto degut a la greu situació financera i a que els ingressos per urbanisme preveiem que es reduïsquen degut a que la molla urbanística s'ha acabat per la crisi”


Curiós, una setmana desprès l'Alcalde Vicente Ibor ens sorprenia amb l'anunci en premsa del seu Manhatan particular, Dos torres d'almenys trenta pisos “desde las que podremos ver en los dias claros Ibiza” clar està tot envoltat de VPO'S (d'estes noves que valen igual quasi que un de renta lliure), tot amb el pretext de soterrar les vies del trenet que si bé estarien millor soterrades, a hores d'ara no hi ha cap nucli de població a l'altra banda que ho faça peremptori.

I no és estar en contra de la construcció, és que cal construir quan cal, pensem que ha Paiporta hi ha un PAI encara a meitat fer i un altre per començar. Repetisc, no és estar en contra de la construcció, és que per a ficar a viure 4000 persones més a un lloc, primer hauràs de construir els ambulatoris, els col•legis i parcs que els calen als ciutadans que ja hi viuen i vindran a viure que ara no tenim.

En fi, de moment no continue més, perquè sinó se'm calfa la boca, deixe que se li calfe a Lluís el Sifoner, va per tu Vicente.

AMUNT VALÈNCIA

Ànim aL VCF i a tots els valencianistes, huí a Madrid a esperar que guanye el millor i que este siga el València CF.

Per cert per als amants dels simbols espanyols ací vos deixe una perleta del Juanca

És curiòs, la Brunete mediàtica fa de les seues inclòs en el futbol, a mi em sembla perfècte i digne de lloar allò que està fent el Getafe, però no ho deixa de ser, el que ha fet el Vila-real durant tots estos anys amb una població quatre o cinc voltes inferior, clar de Madrid al cielo i com Getafe està més a prop.

P.S. Fique la foto del 1979, perquè ja és tot un mite pels valencianistes.

AMB EL CUL A L'AIRE

Ja vaig tratar el tema ací, al valencianisme els socialistes li han deixat el cul a l'aire amb el tema del trsvassament d'aigua de l'Ebre a Barcelona. Fa uns dies Morera ens deia que a grans traços que l'executiva havia aplegat a l'acord de repartir llenya tant al PP com al PSOE. Ocasió i oportunitat per a colorejar la cara al PSOE hi ha i de bon tros, no sé a que espera el Bloc i el Compromís a alçar la veu i dir la seua. En fi som un partit polític o las Hermanitas de la Caridad?

Cal mullar-se senyors i senyores.

Per cert, una salutació a tots els republicans, hui dia 14 d'abril.

GUILLEM NO T'OBLIDEM

Ja fa 15 anys des del teu assasinat,els teus assasins en llibertat i fins i tot presentant-se a les eleccions. La teua família tenint que aguantar a sobre els improperis d'algun periodista degenerat. En fi se'm reboliquen els budells quan pense en tot el que va succeir.
Per tot això no puc, no podem oblidar el que passà i com passà, per tot això faig meu també al comunicat que valencianisme.com a fet en el 15 aniversari des que ens faltares.

Comunicat


Esta cançò de Lluis el Sifoner també va per tu.

FLAIRE MUSICAL PER A BARRETAR O DIGUEU-ME SOMNIADOR

La gent que porta molts anys dins d'este món del valencianisme, (no és tampoc el meu cas, només uns poquets) dins d'esta lluita, que dona poques alegries i més d'un mal de cap, ha de traure forces d'algun lloc.

Quan les coses no estan clares, quan les coses no van exàctament pel camí que tu pensaves, quan en algún moment et sents com els irreductibles gals del Goscini, sempre et queda la música (o París com al Bogart en Casablanca).

Quan em sent així, sempre m'acompanya esta cançó de Llach:





I quan comença el nou dia sempre trobe alguna coseta que m'aima a anar més lluny, així per exemple al blog de Rosella em trobe esta perleta dels Antonia Font



Però en fi la vida continua i no m'enrecordava que els boys don't cry.

COMPROMIS AMB EL LLAURADOR

Este divendres aní a tirar-li una ma a mon pare al bancalet de clementines marisols que té a la partida de la Marxadella a Torrent. L'hort estava encenent-se de poll i li vàrem tirar unes quantes motxillades de medicina, per a parar al poll. De fons les torres de pisos que s'estan construint al parc central de Torrent, la ciutat fantasma comencen a dir-li, serà per la crisi?

En fi el terme està bonico, els tarongers (els que encara no s'han deixat assecar) estan encesos en flor i el seu flaire soflama a qui trepitja la terra. Coincidisc amb Isabel Martín la regidora del Compromís per Paiporta en el gust pel flaire del taronger. Diu i es dol al seu blog de que les excavadores acabaren amb els tarongers que quedaven al poble. Dic jo amb els tarongers i també amb els llauradors, perquè una cosa no pot existir sense l'altra, almenys conforme ho hem conegut nosaltres.

Fa un parell d'anys prenent una cervesa a Picanya amb el meu amic Tari, qui encara es dedica a la terra, portava jo una samarreta de Salvem l'horta, ell em comentava, que tot això estava molt be, però qui anava a salvar al llaurador. I és de veres, l'única manera de fer perdurar l'horta és posar les mínimes condicions per a que el llaurador puga defendre's la seua collita, la resta son castellets en l'aire o bufes de pato. Estan molt be, són fetes amb tota la bona voluntat però, valen de ben poc i deixen de vore el veritable problema.

Per Cert a Paiporta el grup del Compromís està revolt, sembla que s'acabarà trencant, el meu posicionament és clar recolze a Isabel en la mateixa mesura que ella ha recolzat el Bloc i a Iniciativa. Però no per això deixe d'entendre a la gent d'EU de Paiporta. En fi estos merders són la cosa més desagradable de la política, el més agradable el poder treballar pel teu poble, com s'havia estat fent fins ara al grup del Compromís per Paiporta, per cert magníficament.



Mentre polvoritzarem els tarongers mon pare em sorprengué, digué – Si l'any que be repetim resultats, serà qüestió de deixar assecar els tarongers –
Vaja mon pare que sempre ha sigut dels “irreductibles gals” comença a valorar la possibilitat. Ja veieu tot açò l'any que el preu de la taronja diuen els polítics que s'havia recuperat un poc. Cert és quan li les colliren s'estaven pagant al camp a uns 3 € (vaja pensar que fa quinze eren 7 €) així i tot S.A.T. que li les comprà li les ha liquidat a 1,20 € i això que eren de qualitat excel·lent, tall de lladres.
En fi l'any que ve sinó fan preu que no en faran, les deixarem penjant per a que se les mengen els pardalets i les rates que també tenen dret.

Tornant a la política fa uns dies escoltant un dels MP3 que m'abaixe de La Rosa de los Vientos ja sense el traspassat Juan Antonio Cebrián. Comentaven que la lluita política entre Hillari i Obama els podia perjudicar greument als demòcrates de cara a les eleccions Nord-americanes. Personalment pense que és tot el contrari, és barallen tant perquè qui siga elegit candidat serà el nou president/a dels americans, puix si hi ha una cosa que moga a votar més als americans que la religió és l'economia i sembla que se'ls ha parat i de pas ens han esguitat a tots. En fi es barallen perquè hi ha alguna cosa important a guanyar.
Aplicant el paral·lelisme al meu poble, hi ha alguna cosa important a guanyar al si del Compromís per Paiporta per a a que els dos regidors es barallen?