PRIMER ANIVERSARI

Jugant, jugant ja fa un anyet que amb estes paraules començà este humil a mos redó.

Passat un any i fent una breu recapitulació han sigut vora una cincuantena d'escrits compartits amb tots vosaltres, i és a tots vosaltres els qui haveu visitat i comentat els posts d'esta humil caseta, a qui vos done les gràcies pel vostre suport.

Per acabar este post que ja m'està quedant una miqueta massa sentimental, vos deixe el Sunday Morning de la Velvet Undergraund, per a almenys alegrar-vos el dia.


Pegueu-li mos!!!

SILENCI

Eixa és la capçalera de la nova revista cultural que trau el seu número zero a partir d'este pròxim mes de setembre. I és que a l'agost amb temps per anar dotorejant blogs, m'he trobat amb esta entrada en l'aurorabloguer

Segons ens comenta Aura, la revista preten ser un referent de la cultura al País Valencià i donar veu a tot eixe rebombori cultural valencià que cada dia pren més força. Tot açò en valencià i amb un compromís "crear una atmosfera necessària i gaudir amb tots els esdeveniments culturals que ens envolten i alhora descobrir propostes silenciades fins ara"

El número zero que eixirà al setembre comptarà amb 68 planes, una tirada de 10.000 exemplars i serà debades. De moment podeu fer un aperitiu ací del número electrònic que han editat este juliol.


En fi desitjar-los sort en la seua aventura i al setembre ja sabeu a pasar-se pel quiosk!!

SEPARATISMES

Hui com quasi tots els dies de treball (si ja m'he apurat les vacances), a l'hora d'esmortzar estava fullejant el diari (en este cas el Levante-EMV) i a la pagina 3 m'he trobat este article del senyor José María Noguerol titolat
El frente catalán

Vaja res de nou en la baralla mediàtica que s'està produint sobre el finançament de les autonomies de la pell de brau. Res de nou sinó fora per com acaba l'article i cite "Para Montilla, transigir puede llegar a significar traicionar. ¿Se imaginan a los ministros Chacón y Corbacho, una charnega y un emigrante, votando en contra de los presupuestos de su gobierno y de sus votantes?"

Vaja durant anys la brunete mediàtica a criticat als nacionalismés perífèrics atribuit-los la característica d'excloents, d'ètnics i fins i tot racistes. Com a prova empírica deien que anomenavem als que "no comparten su pureza racial o cultural" xarnegos o xurros.
Vaja alguna cosa de raó tindrien, quan el nacionalisme tan valencià com català, basc o galleg es posaren ma a l'obra per a integrar tots eixos nouvinguts dins la seua cultura amb diferents èxits. La valenciana en particular tingué prou d'èxit fins els anys trenta, tal volta perquè tots els seus habitants en bona mesura eren emigrants, tant de l'Aragó, com de Catalunya, després de Castella i ara de quasi tot el món.

I així apleguem a l'actualitat on el nacionalisme espanyol recupera estos mots per al mateix que es crearen, és dir per a diferenciar les persones, en el cas de l'article per a deixar ben clar que hi han dos tipus d'espanyols, los buenos i los que són medio catalanes.

Jo ho tinc clar, el nacionalisme espanyol fa pudor a ranci, sort que, nosaltres els valencians, ja superaràrem eixa etapa fa temps i mirem amb esperança de convivència el futur, sempre i quan algun espanyolista furibund no vinga i trenque el joguet.

NOU PLAN PREVER DE LA GENERALITAT VALENCIANA

El Govern del Molt Honorable Francisco Camps, com sempre preocupat per la crisi econòmica que estem patint els valencians, posa en marxa un nou programa del que ha dit "Espere que tinga tant d'èxit com els que ja hem estan en marxa"

NYAS COCA!!!