VOLUNTARIAT PEL VALENCIÀ

Huí he començat els tràmits per a fer-me voluntari lingüístic, vos animeu?

GEORGE BUSH VS KIM JONG II

Vaja per davant que no he enfollit ni escric estes línies sota els efectes de cap subtàcia alucinògena, ni sota cap ideologia barata d'antiamericanisme.
Però el ben cert és que si ens fixem els dos personatges tenen unes curioses coincidències.

Els dos han estat posats a la cima de les seues nacions per un pare afectuós que els ha pegat la espenteta definiva.

Salvant les distàncies, el seu nomenament deixa molt que desitjar per a un sistema democràtic.

Els dos han sigut amants dels bons licors, algun, això sí, més arrepentit que altre

Els dos han actuat de manera ben contraria a la ideologia en la que diuen combregar
El Koreà matant de fam al seu poble, mentre ell nuga els gossos amb lloganisses i el Nord-Americà promulgant mesures intervencionistes dins del seu programa neocom, per salvar els mobles que queden a casa

I finalment els dos deixaran als seus païssos en plena crisi, dins de poc.
Podeu jugar si voleu a trobar-ne alguna més, de segur que la recerca donarà fruits.


Ja es veu, la realitat sempre supera la ficció. però per a coneixer la realitat sempre cal esperar, esperar a vore si la realitat ens jutja de manera indulgent. De la manera indulgent que espere que jutge el congrès del Bloc als signants del manifest Generació Bloc (entre els que em trobe) i sobretot si va avant, que ho jutge la realitat del dia a dia i que no només servisca per a canviar cares dins de l'executiva del partit

LIBERALS ABSOLUTS

Liberals absoluts o absolutistes liberals, així s’haurien de definir els qui s’autodenominen “liberals” del PP o fins i tot del PSOE. En fi, qui sap si només caldria referir-se a ells amb un terme el PPSOE.

Fa molt de temps que en major o menor mesura els dos gran partits espanyols han; primer abraçat, després seduit i finalment maltractadat com parella abusadora el terme liberal.
Tal volta el PP més que els socialistes, per allò de donar la cara més amable, però al remat els dos l’han utilitzat com parella de companyia o com segón plat que per a tot aprofita.

Els populars fa temps que no paren d’insistir en el liberalisme per fer front a la crisis que tenim damunt, i també en l’aplicació de la llibertat individual. Així critiquen mesures socials com l’augment de les pensions més baixes un 7% i fomenten els objectors de consciencia a les aules on s’impartix educació per a la ciutadania, Dos mesures en principi liberals, però que es topeten amb la negació en la pasada legislatura dels drets individuals de la comunitat gay, de la llei que vol tirar endavant Bernat Soria (eixe valencianista que hem perdut al Bloc ) que en resum pot donar vol a la llibertat de les persones a decidir sobre sa vida. Però per acabar d’adovar-ho tot, recolzen un manifest per la llibertat lingüística de les persones, que l’unic que fa és primar el castellà front a la resta de llegues de l’estat i a açò li posenl’adjectiu de liberal, realment repulsiu.

Per altra banda els socialistes tampoc ixen massa ben parats, el seu liberalisme és reduix a unes mesures económiques de Pedro Solves ( un altre valencià) i a unes quantes (però importants) que han afectat o poden afectar als drets de les persones. Això si prompte es lleven la careta de defensors dels drets individuals, quan li neguen a la gent que viu al País Basc el seu dret a ser consultats sobre el seu futur.

En fi, diuen que en temps de crisi és época d’aplicar mesures liberals per tal de fer-li front, el que pasa és que la gent no sols en demanda de liberals econòmiques, perquè quan ets un panxa-content, literalment “te la pelen moltes coses” però quan la cosa no va tant be et comences a preguntar el perquè.
Ara tot será vore a qui dels dos li apliquem el terme de liberal absolut o el de absolutiste liberal, perquè per a tots dos, el terme liberal és només un bonic gerro que lluïxen a taula de quan en quan.


En fi, toca practicar allò de ser liberal, per això fent ús de la meua llibertat, este diumenge m'arrimare per les festes del Barri de Sant Marcel·li a València, per gojar lliurement de manera dobla, de la musica de Pep Gimeno i la seua colla, i dic doblament, perquè la seua música és un plaer i a més el concert es debades per a qui acudixca.