NI UNA NI MITJA NI CAP

Ja m`he cansat, no en faig ni una ni mitja ni cap.
De ben xicotet he mamat l'horta i el camp. M'he criat abaixant al carrer amb l'entrepà i anant-me'n amb la colla a collir fruita d'estiu, tot botant entre séquies i tarongers.
A casa de mos pares, sempre ho han dit, si hem fet algun duro i vos hem donat estudis, ha sigut gràcies a les deu fanecades de tarongers que tenim a casa.
No és una historia estranya, és la de molts valencians, compaginar la faena, amb dur el troç o el bancal que arredonia els ingressos anuals.
Jo he seguit eixa marxa, quatre fanecades de tarongers que han sigut alguna cosa més que una distracció, anar una estona a l'horta, esmorzar, vindre també alguns dies baldat de la lligona o d'esporgar, etc etc. En fi qui no sap el goig que ompli el cor, de vore florir i donar fruit un arbre del que has tingut cura, es perd quelcom a la vida.

Però no només de goig viu l'home, preus de collita de fa més de 30 anys, les taronges que abans (no fa tant) les venies a preu tancat, amb el corredor que te les venia a buscar (i pobret de que no complira paraula, que al bar tota veu es corria), ara toca pregar per a que te les apunten a una SAT, que te les liquida al preu que li rota, et cull la collita o no depenent de conforme estiga el mercat (que sempre està malament) i a l'hora de pagar un ajornament de com a mínim 6 mesos.

Els fertilitzants i les "medicines" a un preu desorbitant (encara no les he vist abaixar de preu, sobre fer-hoel preu del petroli) i la ma d'obra perquè la posa servidor de vostés.

Total, que l'altre dia, barretant, barretant, se m'unflaren els collons. Tots guanyen amb mi, l'Ajuntament que em cobra la contribució, les químiques a les que els compre els fertilitzants, el corredor que duu a les colles, el comerç que "em compra?" les taronges, el transportistes que les duen a encaixar i després al mercat o al super, els treballadors i treballadores dels magatzems, els amos del super, l'encarregat de la fruiteria, fins i tot qui fa les bosses de plàstic per a que el client se les emporte còmodament a casa, tots guanyen diners mesnys jo. DONCS S'HA ACABAT!! Si volen taronges que se les planten ells amb els cuernos!!

I que conste que no els hi tire la culpa de l'actual crisi (a fallida) a tots estos mamantons que també viuen de la taronja (quelcom, en major o menor mida, aportaran al producte), els principals culpables som els mateixos llauradors.
Per a tots els cultius amb excedents a la UE hi han subvencions per arrencament, nosaltres en canvi em donat subvencions per a plantar-ne, a qualsevol país d'Europa que al sector agrícola li passara el que ací, el president de torn tindria els tractors barrant-li el pas, i mentre el llaurador, en especial el valencià tirant-se al meninfotisme i a ser representat per unes associacions intercitícroles que en res han defés els interessos dels llauradors, excepte això si cobrar-li una taxa per a publicitat.
En fi culpables en poden buscar molts, solucions poques, per això davant esta situació, ni una ni mitja ni cap. Vaig a tallar-li el cap als tarongers, en deixaré un frau per a tindre'n per a casa i a la resta del camp plantaré quatre colps d'enciams, tres carxofes, sis amficocs, dos pimentons.....

Perquè si pot ser, de mi ja no es riuen més tots els mamantons que li han eixit als llauradors.

Per cert i a tot açò, el Bloc, el partit dels valencianistes que? Mitja pruna i prou, això no és seriós home! però clar com els tractors no ixen al carrer com els mestres....



Per cert:

BON NADAL A TOT LO MÓN I MILLOR ANY NOU