Dissabte passat de matí, vaig acostar-me pel centre cultural i esportiu de la petxina, a fer de conseller nacional del Bloc. Este ha sigut el primer C.N. després del nou bac electoral que ens hem pegat a les eleccions europees. D'anàlisis sobre els fets no en faré jo, hi han un bon grapat i prou encertats que el podeu trobar a la xarxa, si en teniu interès només heu de buscar-los.
En fi, després d'una anàlisi prou encertada per banda de tots, Enric Nomdedéu s'endugué l'aplaudiment del matí (ho sent Enric, era pel matí i no puc fer el símil torero). Ha sigut un bon candidat, crec que tots conincidim que si no fora pel seu paper (i el del seu equip), el bac encara hauria sigut més gran.
Del Consell em quede amb dos frases una de Josep Melero “ Si cal faré com els violinistes del Titànic, que seguiren tocant fins que s'enfonsà el barco” i una altra en contaposició de l'Enric Nomdedéu “ho sent jo preferisc fer com el tio Vicent (el de l'Albufera) seguiré perxant fins aplegar a terra ferma” Sembla que si el Rajoy tingué la seua “niña” l'Enric Nomdedéu ha tingut el “seu Tio Vicent” encara que esta última inspiració al meu parer està prou més encertada.
Però fixeu-se estes frases tal volta estan en contraposició, però no són contradictories, són exactament dos qualitats que li fan falta al valencianisme, la cultura de la resistència per una banda i el desig de aplegar a bon port. Totes dos no es poden complir abandonant el vaixell com les rates, però i com convencem a les persones per a que ens acompanyen al viatge? Doncs per a això està L'ESPAI VALENCIÀ DE PROGRÉS
Respecte a la meua contribució fou una recreació bàsica dels conceptes de Barrio Sésamo de cerca y lejos i grande y pequeño, tot incidint en que les grafies no s'han de posar en taronja sobre blanc.Com veieu la política no és tan complicada.
P.S. No vos precupeu si no enteneu esta part final, per a entendre-la calia estar-hi.
diumenge, 21 / juny / 2009
DE VIOLINISTES I PERXADORS
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escrits
2 comentaris:
no es taronja sobre blanc, però apart de la teoria de la reflexió en publicitat tb es veu que cada color te un significat i una expresió psicologica. Bloc i taronja son basicament puresa i exit.
Depres sobre els cartells estan fatal, no val com excusa però si com a dada, es feren en una vesprada. Per tant em centrare més en que en el futur estes coses s'han de fer amb molt de temps.
Despres si el Logo era menut i el cartell hi tenia masa aire blanc.
Deixant clar que per a equivocar-se hi ha que fer-ho, el que no em cap en el cap, és que després d'haver-se presentat, a les eleccions durant vora 20 anys, encara ens pasen estes coses.
Publica un comentari