.jpg)
Com alguns sabreu ja, ma muller i jo estem esperant una xiqueta, que sinó passa res estrany vorà la llum cap a principis de setembre. Com els dos som persones "modernes" i "responsables" estem anant a classes de preparació per al part, això sí a les de gimnàstica va només ella (recomanació de la docent, no vol hòmens a les seues classes).
Doncs bé, a la última classe que vàrem acodir, s'explicava tres de les quatre etapes del part. En una d'ells ens explicava el doctor, com poden vindre els xiquets, de cap, de cul i l'altra no l'explicà, digué: "esta és una cesàrea com un pi". El doctor ens explicava que la millor de les maneres que pot vindre un nadó és de cap i que normalment el xiquet sol estar posicionat d'esta manera quan queden pocs dies per al part. Però de no ser així la única manera que es done la volta és caminar, caminar com la Regna Violant d'Hongria.
I ens contà la història:
Era València ja conqurida i la Regna Na Violant d'Hongria acompanyava al seu marit en la rereguarda, més en concret s'estava al Monestir del Puig esperant l'ordre del seu marit d'acompanyar-la fins a aquella Perla del Mediterrani recent conquerida. La Regna, prolífica esposa, estava embarassada de qui al remat seria Pere II el Gran.
Conten que Na Violant ja era pròxima a eixir-se'n de comptes i les seues parteres l'acompanyaven al seguIci, estes dones sabudes del seu ofici, havien detectat que el nadó venia de cul i li aconsellaren que una volta ja a València caminara per tal que el xiquet se'n donara la volta. I això feu, donà nou voltes a la gran mesquida de València, que després seria convertida en catedral. Al poc la Regna es posà de part i tingué al quart dels deu fills que tindria, en perfèctes condicions i sobretot, no vingué de cul, sinó de cap.
Conten que si vos acosteu un divendres per la vesprada cap a la Plaça de la Catedral de València, no vos sorprengueu de vore unes quantes embarassades donant-li voltes, més en concret nou voltes.
dilluns, 6 / juliol / 2009
DE LLEGENDES REGNÍCOLES (ESPECIAL EMBARASSADES)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


4 comentaris:
Que bonica! No en tenia ni idea. Gràcies, enhorabona i que vaja molt bé tot!
Gràcies a tu Vicent, un plaer tindre't de visitant
Una història preciosa.
I ja sabeu, a passejar... el que lamente és que a Paiporta no tingau molts llocs agradables per fer-ho.
Una abraçada a tots dos.
Sort que Picanya i l'horta encara ens queden a un pas. Per cert una setmaneta que no he estat al poble i quina has liat amb l'ambulatori!!!!
Publica un comentari