DE VIOLINISTES I PERXADORS

Dissabte passat de matí, vaig acostar-me pel centre cultural i esportiu de la petxina, a fer de conseller nacional del Bloc. Este ha sigut el primer C.N. després del nou bac electoral que ens hem pegat a les eleccions europees. D'anàlisis sobre els fets no en faré jo, hi han un bon grapat i prou encertats que el podeu trobar a la xarxa, si en teniu interès només heu de buscar-los.

En fi, després d'una anàlisi prou encertada per banda de tots, Enric Nomdedéu s'endugué l'aplaudiment del matí (ho sent Enric, era pel matí i no puc fer el símil torero). Ha sigut un bon candidat, crec que tots conincidim que si no fora pel seu paper (i el del seu equip), el bac encara hauria sigut més gran.

Del Consell em quede amb dos frases una de Josep Melero “ Si cal faré com els violinistes del Titànic, que seguiren tocant fins que s'enfonsà el barco” i una altra en contaposició de l'Enric Nomdedéu “ho sent jo preferisc fer com el tio Vicent (el de l'Albufera) seguiré perxant fins aplegar a terra ferma” Sembla que si el Rajoy tingué la seua “niña” l'Enric Nomdedéu ha tingut el “seu Tio Vicent” encara que esta última inspiració al meu parer està prou més encertada.

Però fixeu-se estes frases tal volta estan en contraposició, però no són contradictories, són exactament dos qualitats que li fan falta al valencianisme, la cultura de la resistència per una banda i el desig de aplegar a bon port. Totes dos no es poden complir abandonant el vaixell com les rates, però i com convencem a les persones per a que ens acompanyen al viatge? Doncs per a això està L'ESPAI VALENCIÀ DE PROGRÉS

Respecte a la meua contribució fou una recreació bàsica dels conceptes de Barrio Sésamo de cerca y lejos i grande y pequeño, tot incidint en que les grafies no s'han de posar en taronja sobre blanc.Com veieu la política no és tan complicada.

P.S. No vos precupeu si no enteneu esta part final, per a entendre-la calia estar-hi.

TRES QUARTS DE LLENGUA

COM L'AU FÈNIX, UNA ALTRA VOLTA

Molt bona pregunta la que fa en la cançò Paco Muñoz, però també seria bo preguntar-se que li passa al valencianisme.